Mitra

Significat de Mitra

Ornament que usava el summe sacerdot al cap (Ex. 28:4; Lv. 8:9; Zac.
3:5; etc.). En l'AT és traducció del: 1. Heb. mibâh, «mitra» o «tiara» (cf
Ex. 28:40; 29:9; 39:28; Lv. 8.13). 2. Heb. peêr, «còfia» o «tocat» portat
per les dones (Is. 3.20) i els sacerdots (Ez. 44:18). Vegeu Turbant.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MITRA

MITRA segons la Bíblia: (a) Peça del cap del summe sacerdot. Estava feta d'una llarga banda de lli fi; mitjançant una cinta blava es fixava a ella una placa d'or pur sobre la qual anaven gravades les paraules «Santedat a Jehová».

(a) Peça del cap del summe sacerdot. Estava feta d'una llarga banda de lli fi; mitjançant una cinta blava es fixava a ella una placa d'or pur sobre la qual anaven gravades les paraules «Santedat a Jehová».

Aquesta placa passava pel front. La mitra era emblema del sosteniment de la puresa, justícia i santedat per part del Senyor Jesús, la gran antimena del ministre del santuari (Éx. 28:4, 37, 39; 29:6; 39:28, 31; Lv. 8:9; 16:4).

En heb. és «mitsnepheth», i es tradueix «tiara» en una notable referència al «profà i impiu inic d'Israel». En Zac. 3:1-8 hi ha el relat sobre Josué, el summe sacerdot, alliberat de la resistència de Satanàs, i al qual s'imposa una mitra neta
sobre el cap («tsaniph», un terme relacionat amb l'anterior).

(b) Divinitat persa de la llum; el seu culte va arribar a popularitzar-se molt en l'imperi romà.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MITRA