Mesias

Significat de Mesias

(heb. Mâshîaj [del verb mâshaj, «ungir»], «ungit»; gr. Messías,
transliteració de la forma heb. o de l'aram. meshîjâ).

Títol de l'esperat rei i llibertador d'Israel (Dn. 9.25, 26; Jn. 1.41; 4.25;
9.22). No tots els erudits accepten que Daniel es refereix al Messies esperat.
No obstant això, molts cristians conservadors consideren que aquests passatges són
una predicció del temps en què vindria el Messies per a fer l'obra que li
corresponia, al final d'un període especificat.

El terme heb. mâshîaj apareix 39 vegades en l'AT i s'aplica als reis de
Israel com els ungits de Jehová (1 S. 24:6; 2 S. 19.21; 2 Cr. 6.42; etc.); a
Ciro, rei de Pèrsia (ls. 45:1); al summe sacerdot (Lv. 4:3, 5; etc.); i al
esperat rei i llibertador d'Israel (Dn. 9.25, 26). La LXX Generalment
tradueix aquest terme per Jristós (del verb. jríÇ), «ungir»; d'on sali
«ungit»). Aquest terme apareix centenars de vegades en el NT i li ho
translitera com «Crist» (Jn. 1.41). Així, encara que la paraula Messías,
«Messies», és summament rara en el NT, la forma traduïda Jristós, «Crist»,* és
molt freqüent.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MESIAS

MESSIES segons la Bíblia: (forma gr. de l'aram. «m’shîhã», de l'heb. «m’shîhã», «l'ungit», en gr.: «Christos», Crist). En heb., aquest terme «messies» designava a aquell que estava ungit d'oli sagrat, p. ex., el summe sacerdot (Lv. 4:3; 10:7; 21.12), i el rei (2 S. 1.14, 16).

(forma gr. de l'aram. «m’shîhã», de l'heb. «m’shîhã», «l'ungit», en gr.: «Christos», Crist). En heb., aquest terme «messies» designava a aquell que estava ungit d'oli sagrat, p. ex., el summe sacerdot (Lv. 4:3; 10:7; 21.12), i el rei (2 S. 1.14, 16).

Aquest títol és aplicat als patriarques Abraham i Isaac, i a Ciro, el rei de Pèrsia, als qui els van ser confiats els interessos del regne de Déu (Sal. 105:15; Is. 45:1).

Quan Déu va prometre a David que el tron i el ceptre es quedarien sempre dins de la seva família (2 S. 7.13), el terme «ungit» va adquirir el sentit particular de «representant de la línia real de David» (Sal. 2:2; 18.51; 84:10; 89:39, 52; 132:10, 17; Lm. 4.20; Hab. 3.13).

Els profetes parlen d'un rei d'aquesta línia que serà el gran alliberador del poble (Jer. 23:5, 6); el seu origen es remunta als dies de l'eternitat (La meva. 5:1-5); establirà per sempre el tron i el regne de David (Is. 9:5-7).

El títol de Messies, per excel·lència, s'uneix a la persona d'aquest príncep anunciat per les profecies (Dn. 9.25, 26; Nm. 24:17-19; Targum Onkelos). Se'n diu «Messies» de la mateixa manera que «Fill de David» (Jn. 1.41; 4.25; el text de Mt. 1:1 no té el terme Messies, sinó la seva traducció gr. «Christos»; cf. les nombroses referències a Crist en aquest Evangeli).

Per als creients jueus i cristians, el Messies és l'Ungit, és a dir, aquell que rep, per l'Esperit de Déu reposant sobre Ell, el poder d'alliberar el seu poble i per a establir el seu regne.

L'expressió «profecia messiànica» designa tota profecia que tracti de la persona, obra i regne de Crist. Per extensió, reben també el nom de «profecia messiànica» els passatges que anuncien la salvació esdevenidora, la glòria i la vinguda del Regne de Déu, fins i tot si no hi ha esment directe del Messies.

Així, l'expressió «temps messiànics» no es refereix exclusivament al període en què Crist va estar sobre la terra; engloba tota l'era en la qual exerceix la seva autoritat sobirana i mediadora, i inclou el temps del Regne milenial.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MESIAS