Mesopotàmia

Significat de Mesopotàmia

(gr. Mesopotamía, «entre els rius»; terme pres de la LXX com a traducció
de l'heb. Arâm-Naharayim).

Com se l'usa després de les victòries d'Alejandro Magno, tota la vall del
Eufrates i del Tigris, incloent-hi els seus tributaris; un territori que estava
limitat pels monts Zagros a l'est, el Golf Pèrsic al sud, les muntanyes
Taure al nord i el desert a l'oest. No obstant això, el terme heb.
Arâm-Naharayim (traduït «Mesopotàmia» en Gn. 24:10, Dt. 23:4; Dj. 3:8, 10;
1 Cr. 19:6), designa només la Mesopotàmia superior, la regió que està entre la
gran corba de l'Eufrates, el riu Khabur i el Tigris superior. Per això la
lectura «Mesopotàmia» en l'AT pot conduir a error. En el NT s'usa el
terme com els autors grecs i romans, que inclouen el país sencer. Per
exemple, Esteban situa a Ur dels Escalfaments a la Mesopotàmia (Hch. 7:2).
Alguns habitants de Mesopotàmia, jueus o prosélitos, eren presents el
dia de Pentecosta, quan l'Esperit Sant va descendir sobre els apòstols
(2:9). Aparentment va ser Alejandro Magno qui primer va denominar Mesopotàmia,
gr. hmés ton potamon (» la [regió] enmig dels rius»), a tot el
comprès entre el Tigris i l'Eufrates. Vegeu Arameus.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MESOPOTÀMIA

MESOPOTÀMIA segons la Bíblia: (gr.: «país entre els rius»). Terme emprat en la LXX. En heb.: «AramNaharaïm». El nom gr. és posterior a Alejandro Magno.

(gr.: «país entre els rius»). Terme emprat en la LXX. En heb.: «AramNaharaïm». El nom gr. és posterior a Alejandro Magno.

Els geògrafs grecs i romans ho empraven per a designar tot el país situat entre el Tigris i l'Eufrates, excepte les regions muntanyenques on es troben les fonts de tots dos rius i exceptuant així mateix, en l'altre extrem, el final de la plana babilònica.

Dins d'aquests límits es distingeixen l'alta Mesopotàmia, accidentada, fèrtil, i la baixa Mesopotàmia, que és un desert, sobretot en les proximitats del Tigris. El nom actual dau a Mesopotàmia pels àrabs és «Jerizeh» (l'illa).

Hi havia alguns jueus de Mesopotàmia a Jerusalem el dia de Pentecosta, quan va descendir l'Esperit Sant (Hch. 2:9). Esteban situa Ur dels escalfaments a Mesopotàmia (Hch. 7:2).

Els comentaris moderns donen també aquest sentit intens al terme Mesopotàmia. Aquesta regió és de gran fertilitat, i produeix, si s'irriga, blat, ordi, blat de moro, figues, dàtils, magranes, etc.

En l'antiguitat hi havia tot un sistema de canals d'irrigació que permetia el manteniment d'una densa població amb un elevat grau de civilització.

Grans reis com Rim-Sense de Larsa i Hammurabi de Babilònia es glorificaven per les seves grans obres en aquest aspecte. Quan la conquesta d'aquest país pels musulmans en el segle XIII d. C. i pels mongols en aquell mateix segle, tot el vast sistema de canals va desaparèixer.

La regió va ser incendiada i va quedar inhabitable a causa de la tòrrida calor i a les tempestes de sorra. Els turcs es van apoderar d'aquesta regió fins a la presa de Bagdad pels anglesos en 1917.

En l'actualitat, aquest país rep el nom de l'Iraq, i s'han dut a terme grans esforços per a restablir l'antic sistema d'irrigació.

Amb això, l'Iraq havia aconseguit una gran prosperitat material a causa dels seus ingressos pel petroli, especialment des de la crisi de 1973, que va invertir en una moderna estructura industrial-militar.

Aquesta prosperitat, no obstant això, es va esvair, i aquesta nació està en l'actualitat prostrada en l'econòmic, social i militar. Les causes deuen
trobar-se en el següent. Entre 1980 i 1988, l'Iraq va estar en guerra amb l'Iran, que va degenerar a una guerra de desgast.

Acordat l'alt el foc en 1988, l'Iraq va quedar constituït com una gran potència militar. El seu intent en 1990 d'annexió de Kuwait, una zona vital de producció petrolífera, va portar a una intervenció de les forces de l'ONU (nucleades entorn del lideratge dels EUA, que, juntament amb altres potències occidentals, va sentir amenaçats els seus interessos econòmics i estratègics en la zona).

Les posteriors sancions imposades per les Nacions Unides a aquest país, en un intent dels Estats Units de desestabilitzar el seu règim polític, l'han portat a greus dificultats econòmiques i penúries de tota mena entre la població.

No obstant això, les reserves latents d'aquesta nació continuen sent considerables, i està cridada a tenir un paper important en el futur profètic. De Mesopotàmia a Egipte, passant per les verdes valls de Síria i de la plana costanera de Palestina, s'estén el que rep el nom de Creixent Fèrtil.

Al sud i sud-oest d'aquestes terres, bressol dels grans imperis de l'antiguitat, es troba el desert de Síria, un dels més àrids del món. Quan els reis de Mesopotàmia i d'Egipte es van fer poderosos, es van estendre l'u en direcció de l'altre, tant en temps de pau com en temps de guerra.

El camí de pas obligat era a través de Palestina, que va venir a ser el pont entre Mesopotàmia i Egipte, i una cruïlla d'una immensa importància estratègica.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MESOPOTÀMIA