Metusela

METUSELA (PERSONA) [Heb mĕtûšelaḥ ( מְתוּשֶׁלַח) ; mĕtûšālaḥ ( מְתוּשָׁלַח) ]. Fill d'Enoc quan Enoc tenia 65 anys (Gen 5.21); i, als 187 anys, pare de Lamec (Gn 5, 25). Matusalén va viure 969 anys (Gènesis 5.27), l'esperança de vida més llarga de tots els que s'esmenten en la Bíblia. El nom Matusalén es compon de dos elements. El primer element reflecteix el mutu semítico occidental, "home, marit". El segon element, šlḥ, ha estat identificat de diverses formes com una arma, un canal o un nom diví (Skinner Genesis ICC , 131-32; Driver 1948: 77; 81). Es prefereix l'associació amb un nom diví sobre la base de comparacions amb els primers noms semíticos occidentals d'Amarna ( mu-ut-ba-aḫ-l (ù) EA 255, 3; mu-ut- d IM EA 256, 2, 5 ) i Ugarit (mu-ut- d O PRU 3: 205; RS 16.155.6; PRU 4: 234; RS 17.112.6; Sivan 1984: 250). El suggeriment que el nom diví s'identifiqui com Laḥ, amb el pronom relatiu antecedent š (Van Selms 1966: 318-26) és poc probable a causa de la falta d'estructures comparables ( mutu + ša + nom diví) testificades en altres llocs en noms personals (veure METUSHAEL), i a causa del nom mateix de Sela, que, explicat de la mateixa manera, no tindria antecedent. D'altra banda, un nom diví basat en l'arrel  šlḥ és plausible. Sigui o no una deïtat cananea, Šalaḥ,era déu del riu infernal (Tsevat 1954; Loretz 1975), i tal nom diví pot haver format part del nom personal Matusalén. El significat del nom seria llavors, -home (és a dir, devot) de la deïtat Šalaḥ. No obstant això, un problema amb aquesta interpretació és que tal deïtat no està testificada fora dels noms personals.

Matusalén, que va sobreviure al seu fill Lamec per cinc anys, va morir l'any 600 del seu nét Noè, l'any del Diluvi, segons la cronologia de Gènesi 5-6. Més enllà del reconeixement general que la durada de la vida declina a mesura que avança la genealogia de Gènesi 5, es discuteix el significat de la llarga vida de Matusalén. La relació de Matusalén amb Matusael, el nom corresponent en la llista genealògica Cainita de Gènesi 4, no és clara. La LXX tradueix tots dos noms en mathousala. No obstant això, és innecessari postular un nom original preservat en dues tradicions separades. Les genealogies antediluvianes de l'ANE  comparables conserven noms de so similar que són contemporanis però distints i estan destinats a reflectir individus clarament diferents (Finkelstein 1963: 50;GHBW , 150-51). També va haver-hi un adorn significatiu sobre Matusalén en els últims escrits del Segon Temple, especialment en 1 Enoc .

Bibliografia

Driver, SR 1948. El llibre del Gènesi amb introducció i notes. 15a ed. Londres.

Finkelstein, JJ 1963. The Antediluvian Kings: A University of Califòrnia Tauleta. JCS 17: 39-51.

Kraeling, EG 1922. Terach. – Methuselach. ZAW 40: 153-55.

Loretz, O. 1975. Der Gott ŠALAḤ, He. ŠLḤ I und ŠLḤ II. UF 7: 584-85.

Sivan, D. 1984. Anàlisi gramatical i glossari dels vocables semíticos del nord-oest en textos acadios del 15è al 13è CBC de Canaán i Síria. AOAT 214. Kevelaer i Neukirchen-Vluyn.

Tsevat, M. 1954. El déu cananeu Šalaḥ. VT 4: 41-49.

Van Selms, A. 1966. A Forgotten God: LAḤ. Pàgines. 318-26 en Studia Biblica et Semitica Theodoro Christiano Vriezen, ed. WC van Unnik i AS van der Woude. Wageningen.

      RICHARD S. HESS