Molino

Significat de Molino

(heb. tejôn, rêjayîm; tajanâh, «queixal» [Ec. 12:4]; gr. múlos).

Màquina per a moldre grans i convertir-los en farina, un utensili indispensable
en tota llar oriental. Pel seu ús en la preparació dels aliments, la llei
mosaica prohibia rebre les pedres de molí com a peça (Dt. 24:6). El seu
operació era tasca de les dones (Mt. 24:41), les esclaves (Ex. 11:5; Is.
47:2) i els presoners (Dj. 16.21). Un dels sons més familiars en les
llogarets i els pobles era el dels molins en triturar els grans, acompanyat
per la chala de les dones i les nenes que els feien funcionar, de manera que
el cessament de #aqueix so era un senyal de total desolació (Jer. 25:10, Ap.
18.22). Antigament s'usaven els següents tipus:

I . Molino de fregament.

L'evidència arqueològica mostra que els molins des dels temps més
antics fins al període hel·lenístic consistien de 2 pedres de basalt. La
de baix (heb. pelaj tajtîth) era allargada, amb una depressió en el mitjà, que
fa recordar a una muntura. La de dalt (heb. pelaj rekeb) era molt més
petita. La seva longitud era igual a l'ample de la pedra de baix. Era plana del
costat inferior i el·líptica del superior, i d'un ample que era còmode per a
prendre-la amb les mans. La hi movia en vaivé sobre la inferior, trencant els
grans entre ambdues. La persona que molia s'agenollava darrere de la 804
pedra (Ex. 11:5; fig 364). Probablement la pedra superior d'un molí de
aquest tipus va trencar el cap del rei Abimelec (Dj. 9.53).

362. Dones de Betlem molent blat en un molí de mà al pati del seu
casa.

363. Un forn a Pompeia que conté 3 moledores industrials de grans
(centre); quan van ser excavades les ruïnes, el forn (esquerra) contenia més
de 80 fogasses de pa.

364. Figura de pedra de calcària d'un serf egipci molent grans
(procedent de Gîezeh).

II. Molins rotatius Manuals.

No se sap quan es van començar a usar aquests molins, que encara avui es
utilitzen en els llogarets de Palestina. Com es necessiten 2 dones per a usar-ho,
evidentment s'empraven en temps de Crist (Mt. 24:41), i probablement ja
per diversos segles. Consistien en 2 pedres rodones, generalment de basalt,
d'uns 45 a 50 cm de diàmetre i d'uns 5 a 10 cm de gruix. La de baix era
lleugerament convexa en la seva part superior i tenia una clavilla de fusta que
sobresortia del seu centre. La de dalt era còncava en la seva part de baix com
per a ajustar-se a la inferior i tenia un forat en el centre perquè pogués
girar al voltant de la clavilla de la de baix. Prop de la vora de la superior
s'inseria una altra clavilla de fusta 805 que servia com a maneta. El gra es
tirava pel forat central i es molia entre les 2 pedres, mentre les
dones feien girar la superior al voltant del seu eix. El gra mòlt sortia
per la vora de la pedra inferior i queia sobre una tela estesa sota el
molí (fig 362).

III. Molins comercials.

En temps romans es van començar a usar grans molins per als forns
comercials: Alguns han estat excavats en ciutats romanes com Pompeia i
Òstia a Itàlia, i Capernaum en Palestina. La pedra inferior tenia la forma
d'un con el vèrtex del qual apuntava cap amunt. La superior era ahuecada per a
ajustar-se al con. S'inserien un o més pals en forats de la pedra
superior per a fer-la girar (fig 363). Aquests molins eren moguts per esclaus
o animals com els ruquets. A una pedra com éstas (gr. múlos onikós), i no
a una de molí de mà, es va referir Crist en Mt. 18:6.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MOLINO

MOLINO segons la Bíblia: En Palestina i als països veïns se servien de dues pedres rodones com a queixals (Dt. 24:6). En aquests llocs les pedres dels queixals, en general de basalt, mesuraven poc més de 50 cm. de diàmetre i entre 6 a 10 cm. de gruix.

En Palestina i als països veïns se servien de dues pedres rodones com a queixals (Dt. 24:6). En aquests llocs les pedres dels queixals, en general de basalt, mesuraven poc més de 50 cm. de diàmetre i entre 6 a 10 cm. de gruix.

La part superior del queixal inferior era lleugerament convexa. En el centre hi havia una clavilla que servia d'eix per a la pedra superior que pivotava, lleugerament còncava per la base i amb un forat pel qual s'introduïa el gra.

Es feia girar el queixal superior mitjançant un comandament vertical, unit
a la pedra superior cap a la seva vora externa. La farina que desbordava es recollia amb un recipient sota la pedra inferior.

L'acció de moure la pedra del molí era fatigosa i servil, i es deixava a les dones (Ec. 12:5; Mt. 24:41), especialment a les esclaves (Éx. 11:5; Is. 47:2) i als presoners (Dj. 16.21).

A les cases jueves de classe mitjana no es considerava un treball envilecedor. Les dones s'aixecaven abans de l'alba, almenys a l'hivern, per a moldre el gra per a la farina del dia.

Si desapareixien els queixals, la família podia quedar-se sense pa; ésta és la raó que en la llei de Moisès es prohibís la presa com a prova del molí o de la pedra superior (Dt. 24:6).

El cessament del so del queixal era un senyal de ruïna total (Jer. 25:10; Ap. 18.22). També es coneixia un molí més gran, de construcció anàloga, però accionat per un mul o un bou. És una pedra de molí d'aquest tipus al que es fa al·lusió en Mt. 18:6.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MOLINO