Moloc

Significat de Moloc

(heb. Môlek; gr. Molój).

Nom d'un déu a qui s'oferien sacrificis humans; no identificat.
Originalment el nom probablement va ser Melek, «rei», que era un títol que
els hebreus també aplicaven al veritable Déu (vegeu Sal. 5:2; 10.16; etc.).
Si és així, semblaria que els jueus posteriors, considerant vergonyós
referir-se a una deïtat pagana amb la mateixa paraula que empraven per al
veritable Déu, van canviar la pronunciació a Môlek, en prendre les vocals o i e
de la paraula heb. bôsheth, «vergonya». Alguns erudits han negat que
existís aquest déu en l'antiguitat; no obstant això, textos descoberts, en
diversos luagares, documenten la seva existència. Un déu Malkûm, esmentat per 1a
vegada en 4 textos de Drehem (fins del 3er mil·lenni a. C.), apareix com Mulûk en
els de Mari, i com, Malik en 3 escrits assiris que ho identifiquen amb Nergal,
la divinitat assiri-babilònica del món subterrani. Un text recentment
descobert d'Ugarit parla clarament d'un «sacrifici a Mlk», amb la qual cosa no
queden dubtes que Mlk era un déu. En la llengua púnica, estretament
emparentat amb l'hebreu, môlek apareix amb el significat de «vot»,
«promesa». En conseqüència, alguns erudits expliquen l'expressió «passar per
el foc a Moloc» dient que significa «passar pel foc com a compliment
d'un vot a una certa deïtat». La paraula môlek podia haver tingut est
significat a Cartago, però en l'ús bíblic sembla limitar-se a designar a un
déu pagà a qui s'oferien sacrificis, entre els quals també n'hi havia
humans.

La llei mosaica prohibia terminantment dedicar els fills a Moloc (2 R. 23.10)
i amb denaba a mort als qui transgredissin aquesta llei (Lv. 18.21; 20:1-5).
No obstant això, els israelites amb freqüència van seguir aquesta pràctica (Jer. 7.31;
19:4, 5; 32:35; Ez. 16.21; 23.37, 39). Acaz i Manasés van cremar als seus fills
en l'alt de Tofet, a la vall d'Hinom, al sud de Jerusalem (2 Cr. 28:1, 3;
33:1, 6), però el piadós rei Josías va destruir aquest lloc perquè no li ho
pogués usar més (2 R. 23.10).

Una declaració del profeta Amós (Am. 5.26) citada per Esteban (Hch. 7.43)
sembla indicar que els hebreus van tenir alguna vegada un santuari portàtil
dedicat a aquest déu. No obstant això, alguns comentadors entenen que l'heb.
sikkûth, traduït «tabernacle» en la RVR, és un nom propi: Sakkut (BJ).
En conseqüència, posen vocals diferents en el terme traduït «vostre
Moloc» perquè es llegeixi «el vostre rei», de manera que la frase digui: «Sakkut
el vostre rei». En 1 R. 11:7, el nom Moloc potser s'ha de llegir Milcom (cf vs
5, 33). La diferència podria haver sorgit per haver-se omès sense percebre-ho
la lletra m final del nom hebreu.

Bib.: A. R. W. Green, The Role of Human Sacrifice in the Ancient Near East [El
paper del sacrifici humà en l'Antic Pròxim Orient] (Missoula, Mont.,
1975).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MOLOC

MOLOC segons la Bíblia: Divinitat adorada pels amonitas (1 R. 11:7). L'article que precedeix al terme en heb. indica que no es tracta d'un nom propi, sinó d'una expressió que significa «aquell que reina».

Divinitat adorada pels amonitas (1 R. 11:7). L'article que precedeix al terme en heb. indica que no es tracta d'un nom propi, sinó d'una expressió que significa «aquell que reina».

Rebia també el nom de Milcom (1 R. 11:5, 33; Jer. 49:1, 3; Sof. 1:5). Aquesta divinitat presentava un dels aspectes de Baal (Jer. 32:35), nom propi que és així mateix nom comú, sinònim de senyor.

Sota el nom de Melcart, «rei de la ciutat», Baal rebia en Tir sacrificis humans. El culte a Moloc demandava holocaustos de nens que li eren cremats vius. Per a això, eren dipositats als braços de l'ídol, que estaven en posició de pendent.

Al so de tambors i càntics la víctima rodava cap a una obertura per on queia a un forn calent. Les motivacions d'aquest sacrifici eren vàries: des d'emergències nacionals fins al mer compliment d'un vot per un do rebut de part del déu.

L'edat dels nens sacrificats oscil·lava entre nounats fins a tres i fins i tot quatre anys; no es tractava sempre del primogènit, com s'ha assumit a vegades.

De fet, s'han trobat urnes en el Tofet de Cartago amb dos o tres cadàvers de nens sacrificats, entre els tres/quatre anys d'edat i nounats, pertanyents a una mateixa família. Es tractava d'una pràctica que, com han documentat les excavacions de Cartago, es duia a terme amb regularitat i normalitat.

Aquesta pràctica va augmentar amb la sofisticació de la civilització urbana cananea, en contra de les concepcions evolucionistes del progrés. A Cartago, les pràctiques no van cessar totalment ni encara quan l'autoritat romana, després de la conquesta de la ciutat, va donar mort als criminals sacerdots de Baal, penjant-los dels arbres del seu mateix santuari.

En la llei de Moisès es condemnava a mort a tot el que fos culpable d'aquest abominable crim (Lv. 18.21; 20:1-5). Malgrat això, Salomón, ja ancià, va erigir un altar a Milcom per a complaure a les seves dones amonitas.

Durant els segles posteriors, es van sacrificar nens a Moloc, cremats vius, en el lloc alt de Tofet, a la vall d'Hinom (Sal. 106:38; Jer. 7.31; 19:4, 5; Éx. 16.21; 23.32, 39; cf. Is. 30:33).

Acaz va fer morir així als seus propis fills (2 Cr. 28:3); Manasés va immolar, igualment, almenys, a un dels seus fills (2 R. 21:6). Els israelites del regne del nord van practicar també aquest ritu horrible (2 R. 17.17; Éx. 23.37).

Josías va destruir els altars que Salomó havia erigit sobre la muntanya de la perdició (una dels cims de la muntanya de les Oliveres) per a aquest fals déu i per a altres ídols. El rei Josías va profanar el lloc alt de Tofet (2 R. 23.10, 13). (Vegin-se DIVINITATS PAGANES, QUEMÓS, TOFET.)

S'ha de fer notar també que la LXX introdueix la forma Moloc en Am. 5.26, citat en Hch. 7.43. El text heb. pot llegir-se «el vostre rei» en lloc de Moloc (heb. «melek», amb les vocals de «bõsheth», vergonya, per a indicar menyspreu cap a la divinitat pagana).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MOLOC