Moria

MORIA (LLOC) [Heb mōriyyâ ( מֹרִיָּה) ]. 1. -La terra de Moriah-, esmentada en Gènesi 22: 2, on Déu va enviar a Abraham a sacrificar al seu fill, Isaac, en una dels pujols de la regió. El passatge en el qual apareix el nom (Gènesi 22: 1-19) es coneix com l'Aqedah en la tradició jueva (el "lligam" d'Isaac). Es deriva principalment de la font E.

El TM també flama al lloc yahweh yir˒eh, "Yahweh veurà" en el v 14. Això sembla ser una corrupció d'un ˒elohı̂m yir˒eh original . -Déu veurà- (que es troba en la versió copta sahidica i en el manuscrit inèdit de Qumrán 4QGen Ex a ; vegeu Dávila, fc.). La corrupció va sorgir a través d'una etimologia popular que associava a Moriah amb l'arrel hebrea r˒h, "veure", i el nom diví Yah, abreviatura de Yahweh; per tant, "visió de Yahweh" o similars. Aquesta etimologia és incorrecta; no explica la vocal o en el nom. Es desconeix el significat real.

Aquest Moriah es descriu com estar en una regió muntanyenca, a uns 3 dies de viatge des de Beer-sheba (Gènesi 22: 4). No obstant això, aquesta informació no és útil per a establir on es va trobar Moriah, ja que "el tercer dia" pot ser simplement una convenció èpica per a un viatge curt. La ubicació del lloc està en disputa (veure més a baix).

2. -El pujol de Moriah-, segons 2 Cròniques 3: 1, el lloc a Jerusalem on Salomón va construir el Temple de Yahweh. També s'identifica en el mateix versicle amb l'era d'Ornan (Araunah) el jebuseo (cf. 2 Sam 24; 2 Cròniques 21). Veure ARAUNA. El text de la resta del versicle està corrupte. Sembla referir-se a la història dels passatges recentment citats, en els quals David realitza un cens i és castigat per Yahvé amb tres dies de pesta en tot el país, lliurat per l'àngel de Yahvé. 2 Cròniques 3: 1 sembla dir que aquest lloc és on Yahweh (llegint amb el) es va aparèixer a David, i que David va designar l'era com el lloc per al futur temple.

La pregunta òbvia en aquest punt és com es relacionen els dos Moriah. En general, s'accepta que la ubicació en Gènesi 22: 2 no pot ser la mateixa que la de 2 Cròniques 3: 1. Jerusalem està en una zona boscosa, a la qual no seria necessari portar llenya (Gen 22: 6). A més, no té sentit que tota la terra hagi de dir-se Moriah si la paraula és un nom per a la Muntanya del Temple, ni que el pujol que porta el nom hagi de dir-se simplement "una dels pujols" en l'àrea (Skinner Genesis ICC , 1910: 328-29).

S'han suggerit dues possibilitats. Primer, pot ser que Moriah es va associar originalment amb la unió d'Isaac, i que el Cronista o la seva font van identificar erròniament el lloc de la Muntanya del Temple amb Moriah per a donar-li al temple i a Jerusalem una santedat més antiga (Or BID 2: 438-34).

Una explicació més probable és que Moriah era originalment el nom de la Muntanya del Temple, i que la ubicació real donada en Gènesi 22 va ser suprimida i reemplaçada per Moriah per a associar al patriarca amb el lloc del futur temple a Jerusalem. No hi ha cap indicació que l'escriptor d'1 Cròniques 3: 1 estigués al corrent d'alguna connexió entre Abraham i el mont Moriah; només esmenta la seva associació amb David i Salomón. Segurament s'hauria referit a la unió d'Isaac si Moriah hagués aparegut en Gènesi 22 en el seu temps (von Rad Genesis OTL, Rnd. ed. 1972: 240). En canvi, és probable que el nom que originalment estava en Gènesi 22: 2 fos reemplaçat per Moriah en algun moment després de l'època del Cronista, però abans de la traducció de la LXX. S'han avançat diverses possibilitats per al nom original. Una és la terra dels amorreus [ ha˒emōrı̂ ], llegint amb la Peshitta siríaca (Skinner Genesis ICC, 1910: 328-29). Aquest nom s'assembla una mica a Moriah, i la similitud podria haver suggerit el canvi a un escriba. Una altra possibilitat és la terra de Jeruel [ yerū˒ēl ], de 2 Cròniques 20.16 (Gunkel Gènesis 2 HAT , 169-71). Sembla derivar-se de ˒ēl, "Déu" i l'arrel r˒h,per la qual cosa el seu significat és similar a l'etimologia falsa de Moriah. Tal similitud podria haver portat a la substitució de la segona per la primera.

Avui dia, el lloc del Mont Moriah, la plataforma del temple, es troba a la cantonada SE De la Ciutat Vella de Jerusalem i està ocupat pels santuaris musulmans coneguts com la Mesquita El-Aqsa i la Cúpula de la Roca. Aquest últim és el tercer lloc més sagrat per a l'Islam, després de La Meca i Medina. Segons la tradició musulmana, Mahoma va ascendir al cel des de la Muntanya del Temple (la visió es descriu en la Sura 17 de l'Alcorà). El costat W de la plataforma inclou el Muro Occidental o Muro de les Lamentacions, on els jueus tradicionalment han vingut a plorar la pèrdua del temple.

Bibliografia

Dávila, JR fc. El nom de Déu en Moriah. Un fragment inèdit de 4QGenEx a .

      JAMES R. DÁVILA