Novilla

NOVILLA. Una vaca jove, principalment una que no ha parit un vedell. Aquest terme és la traducció habitual de l'hebreu ˓eglâ i ocasionalment de pārâ. Una traducció més precisa d'eglâ ˓  -seria -vaca jove-, ja que ˓eglâ pot ser un animal de tres anys (Gènesis 15: 9) i fins i tot pot estar produint llet (aparentment en Isa 7: 21-22; veure Z Zevit 1976: 384). A més, encara que els contextos d'uns certs passatges suggereixen que pārâ pot traduir-se com "novilla", ha de tenir-se en compte que aquest terme indica generalment una bovina femella adulta (veure R. Peter 1975).

El terme ˓eglâ es troba en diversos contextos en l'AT.

(1) Les vaques joves apareixen en contextos agrícoles en capacitats de llaurar, trillar i produir llet. La majoria dels casos en aquesta categoria són metafòrics. Els convidats a la festa de Sansón van descobrir la seva endevinalla -llaurant amb [la seva] vaca jove- (Dj. 14.18). Babilònia -va jugar com una vaca trepitjant blat- quan va saquejar a Jerusalem (Jer 50:11). Efraín era una vaca criada que -estimava trillar- (Us 10.11). Segons Isa 7: 21-22, una vaca jove i dos animals del ramat han de proporcionar una gran quantitat de llet.

(2) Les vaques joves apareixen en diversos contextos rituals. Samuel havia de prendre una vaca jove per a un sacrifici en el qual David seria ungit rei (1 Sam 16: 2).

Aquest tipus d'animal s'utilitza en situacions rituals més singulars. Abraham divideix una vaca jove de tres anys, juntament amb altres animals, en una cerimònia de pacte (Gènesi 15: 9). Una torxa, probablement representant a Déu, passa entre els trossos dels animals per a establir el pacte amb el patriarca.

En Deut 21: 1-9, una vaca jove sense treballar és portada a un wadi que flueix perennement, on es mata en un ritu per a eliminar la contaminació causada per un assassinat en el qual no es coneix al culpable. La matança de la vaca s'ha interpretat com un sacrifici al fantasma de la víctima o els poders de l'inframón, l'execució simbòlica de l'assassí, la representació de la pena dels ancians sofriran si el seu testimoniatge que no van participar en l'assassinat és fals ( cf. versicles 3-4, 6-8), els mitjans per a evitar que l'animal assetjat per la culpa i la contaminació torni a la comunitat, o una recreació de l'assassinat que transfereix la contaminació de la sang a una àrea deshabitada. És preferible l'última interpretació (vegeu Wright 1987: 387-403; també Zevit 1976).

També en un context ritual, el terme en plural s'usa per als ídols bovins en Betel (Us 10: 5).

(3) En diversos contextos, la "vaca jove" es troba com una metàfora d'Egipte (Jer 46:20). Es troba com a component del nom geogràfic Eglath-shelishiyah (Isa 15: 5; Jer 48:34; veure EGLAT-SHELISHIYA). Egla també era el nom d'una de les esposes de David (2 Sam 3: 5; 1 Cròniques 3: 3).

El terme pārâ ha estat interpretat ocasionalment com "novilla": (1) Molts tradueixen pārâ ǎdummâ en Números 9: 2 (cf. vv. 5, 6, 9, 10) com "novilla vermella" en lloc de "vaca vermella" perquè l'El context que requereix un animal no treballat suggereix que l'animal era jove. Cf. l'AV  , RSV, JB i grec.

(2) Pārâ en Oseas 4.16, que compara a Israel amb una vaca rebel, també s'ha pres com "novilla" o "vaca jove" (vegin-se les traduccions esmentades anteriorment). Aquesta traducció pot deure's en última instància a la influència d'Us 10.11, on a Efraín se'n diu metafòricament una -vaca jove- (˓eglâ).

(3) La LXX tradueix pārôt en Amós 4: 1 com damaleis "vaques joves" o "novillas".

Bibliografia

Peter, R. 1975. Pār et šôr: Noti de lexigraphie hébraïque. VT 25: 486-96, 691.

Wright, DP 1987. Deuteronomi 21: 1-9 com un ritu d'eliminació. CBQ 49: 387-403.

Zevit, Z. 1976. El ritual ˓eglâ de Deuteronomi 21: 1-9. JBL 95: 377-90.

      DAVID P. WRIGHT