Oblacion

Significat d'Oblacion

Vegeu Sacrificis i Ofrenes.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: OBLACION

OBLACIÓ segons la Bíblia: El terme «sacrifici» designa particularment la immolació d'animals, en tant que el terme «oblació» comporta més aviat la idea d'un do fet a Jehová, i d'aquí s'aplica tècnicament a les ofrenes incruentes (Lv. 2:1).

Per a tot el concernent a les ofrenes i sacrificis en general, vegeu SACRIFICI. El terme «sacrifici» designa particularment la immolació d'animals, en tant que el terme «oblació» comporta més aviat la idea d'un do fet a Jehová, i d'aquí s'aplica tècnicament a les ofrenes incruentes (Lv. 2:1). Entre les instituïdes en la Llei de Moisès es poden esmentar:

(a) L'ofrena de flor de farina (Lv. 2; 6:7-16). Es tractava de flor de farina sense llevat, imatge de puresa i santedat (cf. 1 Co. 5:6-8).

Els sacerdots havien de menjar d'això (Lv. 2.10; 6:9). En aquesta ofrena es pot veure un símbol de l'ofrena perfecta de Crist a Déu en La seva vida (cf. Ef. 5:2), en tant que l'holocaust el presenta en La seva mort (Lv. 2).

A l'ofrena de farina s'havia d'afegir oli, encens i sal. Els cristians, membres del nou sacerdoci (1 P. 2:9) han d'alimentar-se de la perfecció de Crist consagrant-se a Déu com a ofrena pura.

(b) La libació de vi, que era vessada sobre l'ofrena de farina (Lv. 23.13; Nm. 15:4, 5) És notable veure reunits aquests símbols:

El pa, principal aliment dels homes,
el vi, que els reconforta i alegra el seu cor (cf. Sal. 104:15),
l'oli, imatge de riquesa i símbol constant de l'Esperit (cf. altres al·lusions al pa i al vi: Gn. 14.18; Mt. 26:26-28)

(c) Les primícies de les collites i dels bestiars com a prova de reconeixement i de consagració a Déu (Éx. 22.29, 30; 23.19; Lv. 23.10). Les primícies es donaven «d'oli, de most i de blat, a tot estirar triat» (Nm. 18.12, 13) i els primogènits dels animals nets. Els dels homes i els dels animals impurs havien de ser objecte de rescat (Nm. 18.15-17) (Vegin-se PRIMÍCIES, PRIMOGÈNIT)

(d) Els delmes de les collites i dels bestiars eren també donats en ofrena a Jehová (Lv. 27:30-33). Servien per al manteniment dels levites (Nm. 18.21) i cada tres anys es donava una part a l'estranger, a l'orfe i a la vídua (Dt. 26:12-13). (Vegeu DELME.)

Ofrenes presentades per elevació.
En l'article OFRENES BRESSOLADES es parla del ritu consistent a fer un volt de l'ofrena sota la mirada del Senyor, per a presentar-li tot els seus aspectes.

Amb freqüència s'efectuava també l'«elevació» de l'ofrena (Éx. 29:27, 28; Lv. 7.14, 32, 34; Nm. 15.19-20; 18:8, 11, etc.). L'oblació era així elevada i dirigida a Déu, a qui era solemnement ofrenada.

En veure les ofrenes, delmes, primícies i sacrificis que els israelites consagraven a Déu, cada creient hauria de plantejar-se la seva pròpia devoció al Senyor i la seva actitud quant a donar.

És un fet que el Senyor vessa Les seves benediccions en resposta a la consagració (Malament. 3:7-10). Les ofrenes i sacrificis que Israel havia d'oferir assenyalaven el fet que pertanyien a Déu.

El creient avui ha de recordar aquest fet, i reconèixer que tot el que és i tot el que té li ha estat donat per Déu. Així, tindrà un poderós motiu per a honrar a Déu amb tots els seus béns (Pr. 3:9-10).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: OBLACION