Or

Significat d'Or

(heb. generalment zâhâb i jârûts; també heb. ketem [«or» d'Ofir], pâz
[«or» fos o depurat, refinat en el gresol], zâhâb sâgûr [o Segôr, «or»
massís, treballat al martell] i betser [«or» en estat natiu impur]; aram.
dehab; gr. jrusós i jrusíon).

Metall àmpliament distribuït, apreciat pels seus usos ornamentals. Va ser un de
els metalls coneguts des de molt antic a Egipte i es va usar fins i tot per a taüts
reals. Abans del diluvi era abundant en Havila (Gn. 2.11,12), i aviat
després del diluvi el metall va ser popular per a joies i adorns (Gn. 24:53;
Ex.3.22; 2 Cr. 21:3; etc.). Centres miners d'extracció d'or eren Sabá
(Sal. 72:15; cf 1 R.10:2), Ofir (1 R. 10.11;1 Cr. 29:4; Job 28:16; Is. 13.12) i
potser Aràbia (2 Cr. 9.14). Tant en el tabernacle com en el temple es va usar
l'or en forma abundant per a recobrir les parets de fusta i els mobles, i
per a la fabricació d'utensilis (Ex. 25:10, 11, 31, 38;1 R. 6; vegeu la fig
521). Aquest metall preciós simbolitzava un valor gran (Pr. 25:12; Lm. 4:2; Ap.
3.18). Ryckmans ha assenyalat que l'antiga paraula àrab dhb, afí a l'heb.
zâhâb, significa no sols «or» sinó també «perfum», i és possible que en
alguns textos, especialment els que esmenten zâhâb d'Havila i Sabá, la
paraula es refereixi a perfums i no a l'or.

Bib.: G. Ryckmans, RB 58 (1951):372-376; JEOL14 (1955-1956):81.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: OR

OR segons la Bíblia: Es va emprar en profusió per a recobrir els accessoris del Tabernacle, així com per al mobiliari i la decoració del Temple (Éx. 25:18; 38:24; 1 R. 6.22, 28).

Metall preciós; en l'antiguitat s'extreia:
del país d'Havila (Gn. 2.11, 12),
de Sabá (1 R. 10:2; Sal. 72:15),
d'Ofir (1 R. 22.49; 2 Cr. 8.18).

Es va emprar en profusió per a recobrir els accessoris del Tabernacle, així com per al mobiliari i la decoració del Temple (Éx. 25:18; 38:24; 1 R. 6.22, 28).
Es feien d'aquest metall:
ídols (Éx. 20.23; 32:31; Is. 40:19; Hch. 17.29),

corones (Sal. 21:4),
collarets (Gn. 41:42),
anells (Cnt. 5.14),
pendents (Dj. 8.26).

Després es van començar a encunyar monedes d'or (Esd. 2:69; cf. Hch. 3:6; 20.33). A causa de la seva lluentor, de la seva mal·leabilitat, ductilitat i inalterabilitat, l'or ha estat extremadament apreciat des del començament de la Història.

Segons els relats que ens han vingut de l'antiguitat, i dels recents descobriments, és evident que ha estat emprat en el passat en quantitats desconegudes en la nostra època. Una gran part de les nostres reserves d'aquest metall es conserven en forma de moneda o de lingots, per la qual cosa escapen a la seva utilització en les arts aplicades.

D'altra banda, l'or no s'usava en excés com a mitjà d'intercanvi, i el patró oro per als diners és una institució relativament recent.

Des del Gènesi es fan al·lusions a grans riqueses consistents en objectes o joies d'or, com les:
d'Abraham (Gn. 13:2; 24:22),
dels egipcis (Éx. 12.35),
dels israelites (Éx. 32:3-4; 35:22),

dels madianites (Nm. 31:50);
més tard, de David (1 Cr. 22.14-16),
de Salomó (2 Cr. 1.15),
de la reina de Sabá (2 Cr. 9:1),

sense parlar de les grans quantitats que es van emprar per al Tabernacle i per al Temple (cf. més amunt).
Aquestes descripcions bíbliques estan en total acord amb diverses fonts de l'antiguitat, en particular amb els antics relats d'historiadors profans, i amb la profusió sorprenent d'or en la decoració d'uns certs temples, palaus i sepulcres (com el del faraó Tutankhamon).

L'historiador Atenea relata que la pira funerària de Sardanapalo va estar cremant durant quinze dies, consumint munts de fusta de sàndal i or en enormes quantitats.

Si les excavacions arqueològiques permeten la constant troballa de tresors d'aquest preciós metall, s'han de tenir en compte totes les quantitats que han estat anteriorment saquejades pels lladres de tombes, i destruït o tornat a fondre al llarg dels segles.

L'or és un símbol d'integritat (Lm. 4:2) i de gran valor (Ap. 3.18). El refinament de l'or en el gresol serveix d'imatge per a la purificació del poble de Déu en el forn de la prova (Zac. 13:9; Malament. 3:3; 1 P. 1:7).

En la tipologia del Tabernacle (cf. He. 8:5), així com la plata representa el rescat de cada israelita (Éx. 38:25-28), l'or sembla simbolitzar el diví i inalterable en el santuari.

L'arca, que és el tipus més complet de Crist, estava feta de fusta d'acàcia recoberta d'or, el mateix que la taula dels pans de la proposició i l'altar d'encens, mentre que el candeler de set braços era d'or pur (Éx. 37:1-2, 10-11, 25-26; v. 27).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: OR