Pergamo

Significat de Pergamo

(gr. Pérgamos i Pérgamon, tal vegada «ciutadella», «acròpoli» o «altura
[elevació]»; lat. Pergamum).

Antiga capital de Misia, situada a la vall del Caico, a uns 24 km de la mar i
a 5 km al nord del riu Caico. El període de la seva major importància va abastar els
ss III i II a. C., quan els atálidas van regir el regne de Pèrgam, que
llavors abastava una gran part de l'Àsia Menor occidental. Atalo III va llegar el seu
regne als romans, i quan va morir (133 a. C.) la regió es va transformar en la
província d'Àsia, amb Pèrgam com a capital i residència del procònsol. La
acròpoli, construïda en el cim i els vessants d'una abrupta muntanya que es
eleva uns 300 m sobre la plana, albergava la majoria dels edificis
públics més importants. Entre ells estava el palau dels Atálidas, un
gran teatre que rivalitzava en grandària amb el d'Efeso, els temples dedicats a
Atenea i Demeter, i l'estructura més meravellosa de totes: l'enorme altar de
Zeus, d'uns 39 m de llarg, per 36,5 d'ample, i 12 m d'alt. Les pises de
pedra esculpida que cobrien els costats de l'altar eren obres mestres.
Descrivien una guerra entre gegants i déus que reflectien les victòries de
els habitants de Pèrgam sobre els gaulos, als qui van empènyer al centre del
Àsia Menor, on van arribar a ser els gàlates del NT.

404. Pujol de les ruïnes de Pèrgam. Al peu i a l'esquerra, la moderna
ciutat de Bergama.

405. Antic altar dedicat a Zeuz reconstruït en el museu de Berlín-Secció
Pèrgam.

Pèrgam va ser excavada des de 1879 fins a 1886 per Karl Humann, que va descobrir el
altar dedicat a Zeus i va transportar els elements que ho constituïen a Berlín,
on va ser totalment reconstruït (fig 405). Els arqueòlegs alemanys
recents es van concentrar en l'Asclepeion -el complex en honor d'Esculapi,
el déu de la sanitat-, on van trobar una gran escola de medicina, un
hospital amb sales de tractaments, un teatre per a entretenir als pacients i
un santuari d'Esculapi. El famós metge Galeno va rebre la seva preparació en
aquesta institució. El nom de Pèrgam s'ha perpetuat en la 924 paraula
pergamí.* Aquest va ser inventat o desenvolupat allí tan bon punt Tolomeo V de
Egipte (203-181 a. C.) va prohibir l'exportació de rotllos de papir per temor a
que la gran biblioteca de la ciutat aviat pogués tenir més volums que la
d'Alexandria. Amb això, a Pèrgam van refinar el procés d'adobat del cuir
i van desenvolupar un excel·lent material per a escriure que els grecs, en el seu
honor, van cridar pergamenós. En ella va existir una església cristiana cap a fins
del s I d. C., com ho mostra el fet que Juan li va dirigir un missatge des de
l'illa de Patmos (Ap. 2.12-17). La successora moderna de Pèrgam és la ciutat
de Bergama, als peus de l'acròpoli (fig 404). Sobre el significat de
Pèrgam com una de les 7 esglésies de l'Apocalipsi, vegeu CBA 7:98-101, 765,
766.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PERGAMO

PÈRGAM segons la Bíblia: (també «Pergumum», o «Pergamos»).
La ciutat més important de Misia, a 5 Km. al nord del riu Caicos, i a 24 Km. de la mar Egea. Havia estat la capital d'un opulent regne, molts dels reis del qual van portar el nom d'Atalo.

(també «Pergumum», o «Pergamos»).
La ciutat més important de Misia, a 5 Km. al nord del riu Caicos, i a 24 Km. de la mar Egea. Havia estat la capital d'un opulent regne, molts dels reis del qual van portar el nom d'Atalo.

El primer d'aquesta dinastia, Atalo I, va accedir al tron l'any 241 a. C. Va rebutjar a les hordes invasores gal·les, que es van establir finalment en el territori que des de llavors rep el nom de Galacia.

Eumeno, el seu fill, el va succeir l'any 197 a. C., va embellir Pèrgam, i va crear una cèlebre biblioteca, la segona en importància després de la d'Alexandria. Atalo III va morir l'any 133 a. C., després d'haver llegat els seus béns als romans i acordat la independència de Pèrgam i dels seus voltants.

Els romans es van apoderar de la ciutat, i van passar aquell regne a província d'Àsia (129-126 a. C.), de la qual va venir a ser capital la ciutat de Pèrgam.

L'any 6 a. C., el procònsol, governador de la província sota l'Imperi, va mudar la seva residència a Efes. Marco Antonio va donar a Cleopatra els 200.000 volums de la biblioteca de Pèrgam que van anar a engrossir la d'Alexandria.

L'acròpoli de Pèrgam s'aixecava sobre un escarpat pujol, a 304 m. per sobre de la plana. Prop del cim s'aixecava un monumental altar que havia elevat Eumeno II per a commemorar la victòria del seu pare sobre els gals.

Prop d'aquest altar es trobava un temple dedicat a Atenea. En l'època romana es va edificar sobre l'acròpoli un temple consagrat a Augusto. En l'exterior de la ciutat es trobava el cèlebre santuari d'Asklepios (Esculapi), déu de la medicina, que atreia a les multituds.

El pergamí (lat. «pergamena»; gr. «pergamênê») rep el nom d'aquesta ciutat (vegeu PERGAMÍ).
Pèrgam és la tercera de les set esglésies d'Àsia. En Apocalipsi diu que allí es trobava el «tron de Satanàs».

Antipas, un cristià fidel, va sofrir el martiri en aquesta ciutadella del paganisme (Ap. 1.11; 2.12-17).
En l'actualitat aquesta ciutat es diu Bergama.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PERGAMO