Perfum
també: Perfume
Significat de Perfum
(heb. rîaj; gr. múron, árÇma).
Ungüent, generalment compost per oli d'oliva i espècies dolces, resines
o altres elements aromàtics, sovint conservat en recipients d'alabastre
(Mt. 26:7). Els perfums eren un luxe molt cobejat en Palestina, i sovint
molt costosos (vs 8, 9). Se'ls usava com a cosmètics (Rt. 3:3; Ec. 9:8), com
bàlsam medicinal (Jer. 8.22; Ap. 3.18), com a mitjà per a embalsamar un cos
per a sepultar-ho (Mr. 14:8; Lc. 23.56), i en relació amb 923 els ritus de
ungimiento i consagració del santuari (Ex. 30:23-25, 31-3). La persona
encarregada de preparar ungüents rebia el nom de «perfumero», «perfumador»*
(Ex. 30:35; 1 S. 8.13; Neh. 3:8; RVR) o «perfumista» (DHH).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PERFUM
PERFUM segons la Bíblia: Els israelites feien molt d'ús dels perfums i dels olis perfumats, per a la cura dels cabells i del cos (Ec. 7:1; 9:8; Est. 2.12).
Els israelites feien molt d'ús dels perfums i dels olis perfumats, per a la cura dels cabells i del cos (Ec. 7:1; 9:8; Est. 2.12).
L'áloe, la casia, la canyella, la mirra, l'encens, el nardo, ben conreats a la vall del Jordán, ben importats d'Aràbia i altres llocs, servien com a base per als perfums (Eclo. 24:15).
Les plantes aromàtiques s'emportaven en saquitos (Cnt. 1.13); també es polvoritzaven o cremaven (Cnt. 3:6). L'essència aromàtica, obtinguda per destil·lació, es ficava en capsetes que es penjaven de la cintura; barrejada amb oli, aquesta essència s'usava a vegades com a ungüent (Is. 3.20; Cnt. 1:3; Jn. 12:3).
Els perfums es barrejaven (Éx. 30:23, 24; Jn. 19.39). S'aplicaven al cos, als vestits i fins i tot als mobles (Sal. 45:8; Pr. 7.17; Cnt. 4.11).
El bàlsam de Galaad i els col·liris s'empraven en medicina (Jer. 8.22; Ap. 3.18).
Jesús va ser ungit amb perfums de gran preu (Lc. 7.36-50; Mt. 26:6-13). Per a sepultar a un difunt s'empraven perfums i espècies aromàtiques; a vegades, encara que més rarament, els cadàvers eren embalsamats (Lc. 23.56; Jn. 19.39-40).
Els ungüents de Palestina es feien a base d'oli d'oliva perfumat (cf. 2 R. 20.13; Pr. 27:9; Ec. 10:1; Cnt. 4.10; Is. 57:9; Am. 6:6). (Vegeu BÀLSAM.)
Consideració especial mereix l'encens sagrat, «un perfum segons l'art del perfumador» (Éx. 30:35) per a ser cremat en el Tabernacle. Es componia d'estacte, ungla aromàtica, gálbano aromàtic i encens pur a parts iguals en pes. Ningú podia preparar-ho per a usos privats, sota pena de mort (Éx. 30:34-38).
Tipològicament, representa les excel·lències de Crist, que eren un encens d'olor grata a Déu.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).