Pietat
també: Piedad
Significat de Pietat
(gr. generalment eusébeia, «pietat», «santedat», «religió»).
Eusébeia emfatitza la idea de pietat i reverència cap a Déu. No obstant això, la
força bàsica del vocable grec s'acosta molt més al sentit de pietat (1
Tu. 4:7, 8; 6:3; 2 P. 1:3, 6, 7). A vegades eusébeia sembla assumir una
significació addicional com per a denotar «religió», i especialment la
religió cristiana (1 Tu. 3.16, DHH; 2 Tu. 3:5, DHH).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PIETAT
PIETAT segons la Bíblia: (heb. «ghãhseed», «piadós», Sal. 4:3; «sant», Sal. 32:6; «rahghãmeem», «pietats», Sal. 25:6; gr. «thesebeia», «adoració» o «reverència» a Déu, «temor reverencial a Déu», 1 Tu. 2.10; «eusebeia», etim. «adorar bé», i d'aquí «pietat cap a Déu»; lat. «pietas»).
(heb. «ghãhseed», «piadós», Sal. 4:3; «sant», Sal. 32:6; «rahghãmeem», «pietats», Sal. 25:6; gr. «thesebeia», «adoració» o «reverència» a Déu, «temor reverencial a Déu», 1 Tu. 2.10; «eusebeia», etim. «adorar bé», i d'aquí «pietat cap a Déu»; lat. «pietas»).
És un afecte i respecte cap a Déu i els pares. En clamar: «misericòrdia vull, i no sacrifici, i coneixement de Déu més que holocaustos» (Us. 6:6; «misericòrdia» és el terme traduït en altres passatges per pietat), el Senyor demanda una resposta de cor, un do de tot l'ésser, en lloc d'una religió formalista que compleixi mecànicament els sacrificis ordenats per la Llei.
Pablo, que usa en diverses ocasions aquest terme, escriu a Timoteo: «Exercita't per a la pietat… la pietat per a tot aprofita, perquè té promesa d'aquesta vida present, i de l'esdevenidora» (1 Tu. 4:7-8).
L'encarnació i la glorificació de Crist constitueixen el gran misteri de la pietat (1 Tu. 3.16). La sana doctrina és «conforme a la pietat», puix que totes dues coses són inseparables (1 Tu. 6:3). La pietat és la nostra principal font de guany aquí sota (1 Tu. 6:6), i hem de buscar-la intensament (1 Tu. 6.11), per a viure veritablement «en tota pietat» (1 Tu. 2:2; Tit. 2.12; cf. 2 P. 1:6).
La marca de l'apostasia és la de tenir «aparença de pietat, però negar(án) l'eficàcia d'ella» (2 Tu. 3:5). Així, hem de donar a Déu un culte que li sigui agradable «amb temor i reverència» (He. 12.28).
L'home piadós dels Salms és objecte de la benedicció i protecció del Senyor (Sal. 4:3; 32:6; 86:2). Els jueus i els prosélitos piadosos van acollir feliços la predicació de l'Evangeli (Lc. 2.25; Hch. 2:5; 8:2; 10:2; 13.43). Tant en els nostres dies com llavors, «tots els que volen viure piadosament en Crist Jesús patiran persecució» (2 Tu. 3.12).
El mateix Déu dóna als creients tot allò que pertany a la vida i a la pietat, i no deixarà de deslliurar de les proves a tots els homes piadosos (2 P. 1:3; 2:9).
La pietat s'exerceix també en el si de la família i cap als pares: ve a ser la pietat filial, particularment grata a Déu. Puix que si un no es cuida dels seus, i principalment dels de la seva família, ha renegat de la fe, i és pitjor que un infidel (1 Tu. 5:4, 8).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).