Pilar

Significat de Pilar

(heb. matstsêbâh).

Pedra o conjunt de pedres aixecades com un monument* per a recordar alguna cosa:
la tomba d'un ser estimat (Gn. 35:20) o un pacte (Gn. 31:45-51; Ex. 24:4).
Isaïes va predir que s'aixecaria un monument (pilar) a Egipte com a senyal i
testimoniatge (Is. 19.19, 20).

Un pilar era també una pedra erigida per a propòsits religiós-pagans. Els
antics cananeus i algunes altres nacions erigien pedres com a objectes de
culte per a l'adoració en els seus temples (fig 235) i els seus llocs alts (fig 240).
No se sap amb certesa si aquestes pedres (heb. matstsêbôth) representaven bigues
de llum -i, per tant, connectades amb l'adoració al sol-, o si eren símbols
fàl·lics (i, per consegüent, part d'un culte a la fertilitat). A els
israelites se li va ordenar destruir aquests pilars on els trobessin (Ex.
23.24; Dt. 7:5); tenien estrictament prohibit establir pilars en connexió
932 amb els seus llocs d'adoració (Dt. 16.22). Aquestes instruccions divines no
sempre van ser obeïdes, i els profetes van denunciar a Israel i a Judà com
adoradors de pilars (Us. 3:4; 10:1, 2; El meu. 5.13; fig 411). Vegeu Columna.

411. Dos pilars en peus relacionats amb els llocs alts de Petra.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PILAR