Pobra
també: Pobre
Significat de Pobre
(heb. dallâh, miskenûth, rêsh , rîsh; gr. péns, penijrós, ptÇjéia, ptÇjós,
hustérma, hustérsis).
Les lleis donades als hebreus contenien diverses disposicions que es referien a
els pobres. Déu va advertir al seu poble que no oprimís als necessitats de
cap manera (Ex. 22.22-27; cf Ez. 22:7); no obstant això, la simpatia no hi havia
de pervertir la justícia (Ex. 23:3; Lv. 19.15). Els que tenien gana i els
desafortunats tenien el privilegi d'arrencar i menjar en els camps o els
vinyes alienes (Dt. 23.24, 25), i espigolar era el seu dret acceptat (Lv. 19:9,
10; 23.22; Dt. 24:10-22). A més, el que produïen els camps i les vinyes
durant l'any sabàtic* havia de ser per als necessitats i per als animals
(Ex. 23.11; cf Lv. 25:1-7). En els casos en què els pobres venguessin els seus
serveis, no havien de ser esclaus permanents, sinó només fins a l'any del
jubileu* (Lv. 25:39-42); una altra llei proveïa l'alliberament en el 7è any de
servei (Ex. 21:1-6). Els rics havien de fer préstecs als pobres encara que
s'acostés el 7è any, temps en què es cancel·laven els deutes (Lv. 25:35-38;
Dt. 15: 1-10).
La preocupació i la cura pels pobres va ser una part vital de les
ensenyaments de Crist (Mt. 19.21; Lc. 14.13; 18.22). L'església cristiana
primitiva era coneguda per la seva cura generosa i abnegada dels pobres (Hch.
2.45; 4.32, 11.17-30; 1 Co. 16:1-3; Gá. 2.10). Els «pobres en esperit» (Mt.
5:3) són els que estan conscients de la seva pobresa espiritual.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).