Ploma
també: Pluma
Significat de Ploma
Dos termes que s'han traduït com a «ploma» en la Bíblia es refereixen al
instrument d'escriure: 1. Heb. êt, un punxó de fusta o metall amb el qual es
gravaven els caràcters cuneïformes en les tauletes d'argila (Sal. 45:1; Jer.
8:8); la mateixa paraula hebrea s'usa en Jer. 17:1 i Job 19.24 per a un cisell
metàl·lic amb què s'esculpien les lletres en la pedra. 2. Gr. kálamos, una
«ploma de jonc» 938 que s'emprava per a escriure amb tinta sobre papir
(3 Jn. 13). L'extrem del jonc es copejava de manera que les fibres es
separessin i s'assemblessin a un pinzell, després es tallava en diagonal de manera que
produís un tret fi i parell (fig 196).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PLOMA
PLOMA segons la Bíblia: (heb. «gêht»: Jb. 19.24; Sal. 45:1; Jer. 8:8; 17:1; i «ghehret»: Éx. 32:4; Is. 8:1). Traduïdes vàriament en la versió Reina-Valera, aquests dos termes denoten qualsevol instrument utilitzat bé per a gravar una inscripció sobre pedra o metall, bé una canya per a escriure sobre papir o pergamí. En el NT s'usa en 3 Jn. 3 (gr. «kalamos»).
(heb. «gêht»: Jb. 19.24; Sal. 45:1; Jer. 8:8; 17:1; i «ghehret»: Éx. 32:4; Is. 8:1). Traduïdes vàriament en la versió Reina-Valera, aquests dos termes denoten qualsevol instrument utilitzat bé per a gravar una inscripció sobre pedra o metall, bé una canya per a escriure sobre papir o pergamí. En el NT s'usa en 3 Jn. 3 (gr. «kalamos»).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).