Proconsul

Significat de Proconsul

(gr. anthúpatos; traducció del lat. proconsul).

Funcionari que, durant l'última part de la República Romana, era el
governador* romà d'una província, generalment un ex cònsol (o ex pretor)
que actuava a la seva província «en nom de el» (pró) cònsol. Sota l'imperi,
«procònsol» era generalment el títol donat al governador d'una província
senatorial (que estava sota la jurisdicció del senat), a diferència de les
províncies imperials. Els que posseïen aquest càrrec eren correntment
nomenats per un any, i exercien tot el poder administratiu, judicial i
militar en el seu territori. Generalment, eren oficials de carrera de classe
senatorial, de la noblesa romana, que tenien un nom i una tradició familiar
que defensar, la qual cosa els feia, gairebé sempre, millors administradors que els
governadors de les províncies imperials, o que els procuradors,* designats
només per l'emperador. El procònsol era assistit pels qüestors, que
servien com a cobradors d'impostos. En el NT s'esmenten per nom 2
procònsols: Sergio Paulo (procònsol de Xipre; Hch. 13:7, 8, 12) i Galión
(procònsol d'Acaya o Grècia; 18.12). Hch. 19.38 senzillament es refereix a la
administració proconsular a la província d'Àsia. Vegeu Llegat.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PROCONSUL

PROCÒNSOL segons la Bíblia: (lat. «vicecònsol»). Era un governador d'una província romana sota la jurisdicció del Senat (Hch. 13:7; 18.12; 19.38).

(lat. «vicecònsol»). Era un governador d'una província romana sota la jurisdicció del Senat (Hch. 13:7; 18.12; 19.38).

Exercia el càrrec durant un any, i administrava la província amb l'autoritat d'un cònsol. Era ajudat per qüestors, que recaptaven els impostos i ho dipositaven en el tresor administrat pel Senat.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PROCONSUL