Procurador

Significat de Procurador

(gr. hguemon, «dirigent», «cap», «governador»; lat. procurator).

En general era el representant financer del Cèsar, assignat a una
província imperial per un període indefinit, de menor rang que el
governador,* però responsable en forma independent davant l'emperador. Unes
poques províncies menors, o les no totalment organitzades, es posaven sota un
procurador que, a més de les seves responsabilitats financeres, era el
administrador civil i el comandant general de les petites forces militars
dels seus respectius territoris. Quan el fill d'Herodes, Arquelao, etnarca
de la Judea, va ser deposat per Augusto (en el 6 d. C.), el seu territori -Samaria,
la Judea i Idumea- es va convertir en una província imperial a càrrec d'un procurador
(«governador»; Mt. 27:15, 21, 27; etc.), qui estava subjecte en part al
llegat* de Síria; no obstant això, també era responsable directe davant el
emperador que ho havia designat, i en la seva pròpia província tenia el poder de
vida i mort. Vegeu Procònsol.

Una inscripció llatina en pedra, descoberta en Cesarea en 1961, registra la
construcció d'un temple per Ponç Pilat. En aquesta inscripció se'n diu
praefectus, un títol que en grec generalment se dóna com éparjos. August
originalment va preferir aquest títol al de procurator, i només més tard es va canviar
el títol del governador d'una província imperial. Sembla que Pilato va començar
el seu període en Palestina com a prefecte, i només més tard va arribar a ser procurador.
En aquesta última funció, els escriptors del NT, com també Tàcit, ho criden
hguemon.

La majoria d'aquests procuradors eren de la classe eqüestre (inferior a la
aristocràcia senatorial), encara que almenys un, Félix, era un llibert.
Residien en Cesarea, en el magnífic palau d'Herodes, però generalment es
trobaven a Jerusalem durant les festivitats religioses jueves, com per a
estar llestos en cas d'una revolta. En #aqueix ocasions residien en el palau
d'Herodes o en la Fortalesa* Antonia, construïda per Herodes. la Judea va estar 2
vegades sota el govern de procuradors: la 1a, del 6 al 41 d. C.; la 2a, del 44
al 66 d. C. En l'interval (41-44 d. C.) va ser part del regne d'Agripa I. En la
pàgina 1002, en un quadre general, s'inclou als 14 procuradors que
van governar la Judea: 7 en el 1r període i 7 en el 2n. Poc se sap sobre
alguns d'ells, i les dates per a les seves administracions, en la majoria de els
casos, només són aproximades.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PROCURADOR

PROCURADOR segons la Bíblia: Càrrec de l'administració romana. A les províncies imperials, això és, les administrades directament per l'emperador, hi havia un procurador, que era alhora governador civil i militar.

Càrrec de l'administració romana. A les províncies imperials, això és, les administrades directament per l'emperador, hi havia un procurador, que era alhora governador civil i militar.

A la Judea ho van ser, entre altres, Ponç Pilat (Mt. 28:14), Félix (Hch. 23.24), Festo (Hch. 24:27; 26:30). Va ser després de la destitució d'Arquelao, l'any 6 d. C., que Roma va decretar la fusió de la Judea, Samaria i Idumea, sota el nom de «província de la Judea», com a divisió de Síria, i per a ser administrada per procuradors (Ant. 17.11, 4; 13:5; Tàcit, Anals 12.23; Història 5:9).

Els procuradors de la Judea van ser, successivament: Coponio (Ant. 18:1, 1; 2:2; Guerres 2:8, 1); Marco Ambivio; Annio Rufo, en l'època de la mort de Cèsar August; Valerio Grat, que va exercir el càrrec durant onze anys (Ant. 18:2, 2); Ponç Pilat, designat per Tiberi, i per qui va ser destituït deu anys més tard.

Pilato va arribar a Roma just després de la mort de Tiberi, al març de l'any 37 (Ant. 18:2, 2; 4, 2; 6, 5; Guerres 2:9, 2; Tàcit, Anals 15.44; Lc. 3:1); Marcelo (Ant. 18:6, 10-11), designat per Calígula.

A l'accessió de l'emperador Claudio, l'any 41, Herodes Agripa I va rebre d'ell la corona de la Judea, regnant tres anys, fins a la seva mort (Hch. 12:123). Cuspio Fado va ser nomenat procurador de la Judea per Claudio l'any 44. A continuació es va nomenar a Tiberi Alejandro (Ant. 19:9, 2; 20:1, 2; 5, 2; Guerres 2.11, 6).

Després de la mort d'Herodes rei de Calcis, Claudio va nomenar a Cumano procurador de la Judea; més tard, l'emperador el va tornar a cridar (Ant. 20:5, 2; 6, 2 i 3; Guerres 2.12, 1 i 6), posant a Félix en el seu lloc (Ant. 20:7, 1; Guerres 2.12, 8; Tàcit, Història 5:9; Anals 12); Neró va designar procurador a Porcio Festo (Ant. 20:8, 9; Guerres 2.14, 1; Hch. 24:27); ho va succeir Albí (Ant 20:9, 1); l'últim d'ells va ser Gesio Floro, nomenat per Neró l'any 64 (Ant. 20.11, 1; Guerres 2.14, 2; Tàcit, Història 5.10).

Els procuradors de la Judea estaven, en certa manera, subjectes al llegat de Síria, però en la pràctica la seva autoritat sobre la Judea era sobirana.

Ells tenien el comandament suprem de la guarnició romana, jutjaven totes les causes importants, tenien l'atribució d'aplicar la pena de mort (Guerres 2:8, 1), que era executada pels seus soldats.

Residien generalment en Cesarea, ciutat en la costa del Mediterrani, però pujaven a Jerusalem per a les festes importants, i a vegades passaven allí l'hivern (Ant. 18:3, 1). Visitaven les ciutats sotmeses a la seva jurisdicció. Quan residien a Jerusalem, s'instal·laven en l'antic palau d'Herodes el Gran.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PROCURADOR