Pròlegs anti-marcionita

PRÒLEGS ANTI-MARCIONITA (EVANGELI). Prefixos curts als evangelis de Marcos, Lucas i Juan (si va existir un per a Mateo, s'ha perdut) que en un moment es creia àmpliament que tenien un biaix anti-Marción. Els Pròlegs anti-Marcionitas es van trobar junts per primera vegada en el segle VIII en llatí ms T (Toletanus) i més tard en el ms FNS. Donatien de Bruyne (1928) els va designar com a -Pròlegs anti-Marcionitas- , qui va argumentar que aquests prefixos formaven una sola unitat literària, eren anti-Marcionistas en el sentiment i van ser escrits en l'última meitat del segle  II (ca. 160). -180). També va afirmar que Ireneo, ca. 180 D. C. , estava familiaritzat amb ells i que els Pròlegs Monàrquics,Califòrnia. Segle IV, depenia de les seves traduccions llatines. En general, s'accepta, com va afirmar De Bruyne, que tots aquests pròlegs es van escriure originalment en grec, encara que l'única lletra grega que es conserva és la del pròleg de Lucas ( Atenes 91 o = A ). Els pròlegs de Marcos i Juan només es troben en llatí.

Encara que molts erudits destacats després de De Bruyne (per exemple, Julicher, Lietzmann i especialment Harnack) van estar d'acord amb les seves conclusions, més recentment els erudits s'han allunyat de #aqueix punts de vista, afirmant que, amb l'excepció del pròleg de John, els pròlegs no són ni anti -Marcion en el sentiment ni hi ha un fil literari comú que els vinculi. A més, alguns erudits argumenten que poden haver-se originat en algun moment després de mitjan segle IV i tal vegada van seguir als Pròlegs Monàrquics,encara que uns altres continuen creient que els pròlegs de Markan i Lukan provenen d'una època anterior a Ireneo. L'evidència no és concloent. El que és més cert és que el pròleg de Lucas va circular al principi independentment d'altres pròlegs, com és obvi per la seva inclusió d'altres escrits (l'Apocalipsi i l'evangeli de Juan), el seu estil manifestament diferent i la seva extensió considerablement més llarga que els pròlegs de Marcos. i John.

El pròleg de Juan continua sent el més discutit dels pròlegs a causa de les seves afirmacions que Juan l'apòstol va dictar el seu evangeli a Papías i que ell (Juan) es va oposar i va condemnar a Marción. La majoria dels estudiosos coincideixen avui dia que aquest pròleg és anacrònic i històricament fals. Sembla que el seu autor va basar alguns dels seus comentaris en una lectura errònia de l'Adv.  De Tertulià . Bagàs. 4.5,3. No obstant això, l'actual falta de confiança en el pròleg de Juan no es trasllada als de Marcos i Lucas, la importància dels quals per als estudis crítics ha d'examinar-se per separat.

Els pròlegs donen suport a les tradicions esteses de l'Església respecte a l'autoria dels evangelis canònics i també suggereixen la importància d'aquests evangelis en la vida i el culte de les esglésies cristianes almenys a fins del segle IV. No obstant això, el seu valor per a les preguntes canòniques és limitat a causa de la dificultat de datar-les amb precisió.

Bibliografia

Bruce, FF 1988. El cànon de les Escriptures. Downers Grove, IL·LTRE.

Bruyne, D. de. 1928. Els Plus Anciens Prologuis latin donis évangiles . RB 40: 193-214.

Grant, RM 1941. Els pròlegs més antics de l'evangeli. ATR 23: 231-45.

Gutwenger, E. 1946. The Anti-Marcionite Prologuis. TS 7: 193-409.

Haenchen, E. 1971. Els Fets dels Apòstols. Filadèlfia.

Harnack, A., von. 1928. Die ältesten Evangelien-Prologe und die Bildung donis Neuen Testaments . SBAW 24: 322-41.

Heard, RG 1955. Els Pròlegs de l'Antic Evangeli. JTS 6: 1-16.

Howard, WF 1935/36. Els Pròlegs Anti-Marcionitas dels Evangelis. ExpTim 47: 534-38.

Quasten, J. 1953. Patrology. Vol. 2. Utrecht.

Regul, J. 1969. Die Antimarcion. Evangelienprologe. Friburg.

      LEE MARTIN MCDONALD

[35]