Propiciacion
Significat de Propiciacion
Vegeu Expiació.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PROPICIACION
PROPICIACIÓ segons la Bíblia: La propiciació denota, en les Escriptures, aquell aspecte de la mort de Crist en el qual vindicó el caràcter sant i recte de Déu, i en virtut del qual Ell pot ser propici, o misericordiós, a tothom (1 Jn. 2:2; 4.10).
(gr. «hilasmos», del verb «ser propici»).
La propiciació denota, en les Escriptures, aquell aspecte de la mort de Crist en el qual vindicó el caràcter sant i recte de Déu, i en virtut del qual Ell pot ser propici, o misericordiós, a tothom (1 Jn. 2:2; 4.10).
En He. 2.17 s'usa una paraula relacionada (el verb), «expiar els pecats del poble», en la versió Reina-Valera, revisió antiga i 1960, o «fer propiciació» (rev. 77; V. M.; cf. «Nou Testament interlineal grec-espanyol» de F. Lacueva, loc. cit.).
En Ro. 3.25 el terme no hauria de «ser «propiciació», sinó «propiciatori», tal com es tradueix correctament en He. 9:5.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).