Porta

Significat de Porta

(heb. sha{ar, el conjunt de la porta i, la majoria de les vegades, referint-se
a una de gran multitud; dal, pròpiament la fulla de la porta, que solia ser de
fusta i, a vegades, enchapada de metall; delet, que juntament amb dal es refereixen a
les portes menors, les de cases particulars; aram. tera{ i gr. thúra, per el
general es refereixen a la porta d'una casa familar; gr. púl, en general
es refereix a la porta monumental [del temple, la ciutat, l'Hades, etc.];
pulon).

416. Una porta antiga en el mur de la ciutat d'Ugarit (Ras Shamra).

Entrada, generalment protegida, a una ciutat, un palau o un temple. La
porta d'una ciutat servia com a talaia (2 S. 18.24; 2 R. 9.17), punt per a
fer negocis (2 R. 7:1), per a tenir audiències (1 R. 22.10), transaccions
legals (Gn. 23.10, 18; Rt. 4:1-11) i jutjar els casos i pronunciar sentències
(Dt. 21.19-21; 22.13-21; Am. 958 5.10). Els llocs sense edificació prop de
les portes dins de les ciutats, eren llocs públics de reunió i centres
de vida comunitària (Neh. 8:1, 3).

417. Model dels fonaments de la porta de la ciutat de Tell en-Natsbeh,
probablement en l'antiga Mizpa, del període dels reis hebreus. La torre
(esquerra) en el mur exterior tenia una ranura per a la barra de la porta;
noti's els seients en la caseta del porter i en l'exterior.

Les excavacions en Palestina mostren diferents estructures de portes. Les
de les ciutats més antigues eren senzilles, no gaire més que obertures en el
mur que es tancaven amb una porta gran (fig 416). Amb l'arribada del 2n mil·lenni
a. C. van ser més complexes i ensostrades. Es construïen d'un a 4 parells de torres
en l'obertura perquè la seva captura fos el més difícil possible. Durant #aqueix
mil·lenni la majoria de les ciutats tenien una sola porta, o pel cap alt 2, ja que
tals bretxes en els murs sempre eren punts febles en el sistema defensiu.
Quan es van fortificar i es van fer més complexes les seves estructures el seu número
també va augmentar. Per exemple, Jerusalem tenia 7 portes en temps dels reis
de Judà. Les portes de fusta, sens dubte cobertes o reforçades amb bronze
(fig 516), probablement estaven disposades per parells, afirmades a pals
verticals; l'extrem inferior d'éstas giraven dins d'un encasti de
pedra, mentre l'extrem superior el feia en un metàl·lic. Per a assegurar-les
s'usaven bigues travessades i afirmades en recés en els murs de les torres
que estaven a cada costat de la porta (Dt. 3:5; 1 R. 4.13; 2 Cr. 8:5; 14:7). En
Gezer, Meguido i Hazor es van trobar portes gairebé idèntiques (figs 495, 496).
També són d'un disseny i grandària similar a les del temple d'Ezequiel (Ez.
40:6-19).

La fig 417 és una maqueta que representa la porta de la ciutat de Tell
en-Natsbeh, del període dels reis hebreus, com la hi veia quan va ser
excavada per W. F. Badé en 1932. El primer pla mostra l'atri d'entrada
amb els seus bancs de pedra. Entre les 2 torres a cada costat del passadís hi havia
habitacions que tenien seients de pedra enfrontats. La porta tenia uns
4,25 m d'ample. Les fulles giraven sobre pivots amb bases de pedra. Una
pedra en el mitjà del passadís servia com a topall per a elles. A la torre
fortificada de l'est (esquerra en la il·lustració) hi havia una ranura per a la
barra que es travessava sobre les fulles una vegada tancada la porta.

En aquest Diccionari s'esmenten les següents portes (vegeu sota cada nom
les explicacions corresponents; agregui's «Porta de/del/de la/de les/de
els»): Benjamí, Efraín, Josué, Shur i Sodoma. A continuació d'aquesta entrada
vegin-se les següents: Angle, Judici, Muladar, Peix, Presó, Font,
Ovelles, Cavalls, Tests, La Bella, Més Alta, Nova, Oriental i Vella.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PORTA

PORTA segons la Bíblia: (a) Les ciutats fortificades i els palaus tenien una o diverses portes que permetien l'entrada i sortida dels seus habitants i que impedien, en cas necessari, l'entrada a l'enemic. Amb freqüència tenien poderoses torres que les protegien (2 Cr. 26:9).

(a) Les ciutats fortificades i els palaus tenien una o diverses portes que permetien l'entrada i sortida dels seus habitants i que impedien, en cas necessari, l'entrada a l'enemic. Amb freqüència tenien poderoses torres que les protegien (2 Cr. 26:9).

Sovint, la porta era una entrada monumental, embovedada, que travessava la torre. Es creuaven grans barres contra les portes per a fer-les impenetrables (Dt. 3:5; 1 R. 4.13; 2 Cr. 8:5; 14:7).

El terme «porta» significa així mateix el lloc més públic de la ciutat, on es tractaven els assumptes (1 R. 22.10; 2 R. 7:1; Ez. 11:1), on es duien a terme les transaccions legals davant testimonis (Gn. 23.10, 18; Rt. 4:1-11).

Era el lloc en el qual s'examinaven i jutjaven els litigis (Dt. 21.19; 22.15; 25:7-9; Jb. 29:7; Am. 5.15). Els estatges aristocràtics tenien portals (Lc. 16.20) que permetien una exhibició de luxe (Pr. 17.19).

El terme heb. «deleth» designa el conjunt de la porta que gira sobre les seves frontisses, així com la fulla mòbil (Gn. 19:6; Dj. 3.23). El terme «tsela» s'empra a propòsit dels panells mòbils d'un batent (1 R. 6.34).

Al Temple de Salomó, la porta del santuari ocupava, segons sembla, 1/4 del mur (1 R. 6.33). En l'estat actual dels nostres coneixements, la interpretació d'aquest passatge no és molt segura. La LXX i la Vulgata tradueixen «porta quadrangular».

Per a la Porta de les Ovelles, del Peix, de la Font, vegeu JERUSALEM b, C.

(b) «Porta» s'usa metafòricament del mitjà d'entrada a benedicció. El Senyor Jesucrist va dir: «Jo sóc la porta; el que per mi entrés, serà excepte.» La salvació és només per mitjà d'Ell (Jn. 10:9).

També va dir que, com Pastor veritable, Ell havia entrat en la cleda per la porta; això és, que encara que era el Fill de Déu, va entrar obedientment a través del que Déu havia ordenat, sent circumcidat, presentat en el Temple, i entrant a més a formar part del residu mitjançant el baptisme (Jn. 10:1-9; cf. Lc. 2.21-22; 3.21-22).

Déu va obrir «la porta de la fe» als gentils mitjançant el ministeri de Pablo i Bernabé (Hch. 14.27). Les oportunitats per al servei reben el nom de «portes obertes» (cf. 1 Co. 16:9; 2 Co. 2.12; Col. 4:3; Ap. 3:8).

A l'Església en el seu estat laodicense el Senyor és presentat fora d'ella, demanant admissió, a fi que alguns li sentin individualment, amb promesa de benedicció a aquells que li obrin (Ap. 3.20).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PORTA