Reconciliacion

Significat de Reconciliacion

Vegeu Expiació.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: RECONCILIACION

RECONCILIACIÓ segons la Bíblia: Havent-se allunyat l'home de Déu, el seu Creador, en desobeir-lo, la justícia i santedat de Déu havien de ser vindicadas.

Havent-se allunyat l'home de Déu, el seu Creador, en desobeir-lo, la justícia i santedat de Déu havien de ser vindicadas.

El Senyor va trencar la comunió amb el pecador (Gn. 3.23-24), jutjant un món ple de violència pel pecat en el Diluvi (Gn. 6:5-7) i deixant després de Babel que les nacions seguissin els seus propis camins (Gn. 11:8-9).

Per a Israel, és en l'expiació que es mostra la possibilitat de la reconciliació. Es tracta d'una propiciació: una vegada que s'havia fet expiació pel pecat, i la sang de la víctima estava sobre el propiciatori, la Llei quedava complerta, la justícia satisfeta i vindicada, i Déu podia lliurement exhibir La seva misericòrdia i amor.

El propiciatori (vegeu PROPICIATORI) és l'únic lloc donat en el qual Déu es pot trobar amb Aarón, que representa a tot el poble (Éx. 25:22). El gran Dia de l'Expiació expressava així d'una manera simbòlica i profètica la gran amnistia que es proclamaria un dia amb la vinguda del Messies (Lv. 16).

«Déu estava en Crist reconciliant amb si al món» (2 Co. 5.19). Per la creu, Crist va llevar el pecat, va destruir l'enemistat, va establir la pau i va reconciliar als homes (jueus i pagans), no sols amb Déu, sinó també entre ells (Ef. 2.16).

La reconciliació operada en el Calvari va tenir efectes fins i tot en el cel (Col. 1.20-22; Ef. 1.10). És el mateix Jesucrist que va pagar el preu de la nostra reconciliació, la paga del pecat que demandava la vindicació de la justícia divina per a mantenir La seva santedat.

Des de llavors pot prendre la mà del pecador penedit, i posar-la en la del Déu de santedat i d'amor amb tota justícia (cf. Ro. 3.23-25).
No obstant això, és totalment necessari que el rebel reconegui la seva culpa i que accepti «ser reconciliat amb Déu».

En efecte, com podran reconciliar-se amb Déu els que pretenen «no haver fet mai gens dolent»? El cor d'Israel era «fals i rebel» (Jer. 5.23), i som tots per naturalesa «fills de desobediència» (Ef. 2:2-3).

És una gràcia suprema saber que «sent enemics, vam ser reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill» (Ro. 5.10). I aquest acte no pertany només al passat: el que creï de cor en Jesucrist, obté la reconciliació d'una manera actual i present (Ro. 5.10-11).

A més, Déu confia als creients «el ministeri de la reconciliació». Fa d'ells ambaixadors de Crist, que supliquen als homes en tot lloc que es reconciliïn amb Ell (2 Co. 5.18-20).

No es tracta d'una simple proclamació d'una salvació universal que tots els homes ja posseeixin. La reconciliació és per a tots aquells que no rebutgin la provisió de Déu per a la seva salvació.

El fet tràgic és que són molts els que no donen la resposta d'obediència de fe a Déu en Crist, i dels quals, per tant, es pot dir que roman la ira de Déu sobre ells (cf. Jn. 3.36 i Mt. 23.37).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: RECONCILIACION