Regeneracion
Significat de Regeneracion
(gr. palinguenesía, «renaixement», «regeneracióni»).
Expressió usada: 1. Per al nou naixement que acompanya a la conversió (Tit.
3:5). 2. Per a la renovació del món en ocasió de la vinguda de Crist (Mt.
19.28).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: REGENERACION
REGENERACIÓ segons la Bíblia: (gr. «palingenesia»).
La regeneració o nou naixement és el canvi de naturalesa produït per l'Esperit Sant en l'home, al qual li comunica una vida nova.
(gr. «palingenesia»).
La regeneració o nou naixement és el canvi de naturalesa produït per l'Esperit Sant en l'home, al qual li comunica una vida nova.
La justificació canvia la situació de l'home davant Déu: és declarat just, i no més considerat com a pecador; la regeneració transforma la seva ser moral i espiritual.
El primer és necessari a causa de la seva culpabilitat; el segon, a causa de la seva corrupció. L'home natural està mort en els seus delictes i pecats (Ef. 2:1).
No pot rebre ni conèixer les coses de l'Esperit de Déu (1 Co. 2.14). No pot ni veure el Regne de Déu ni entrar en ell (Jn. 3:3, 5). Per a això, és necessari que neixi de nou, no ja de la carn, sinó de Déu (Jn. 3:6-8).
Juan insisteix en el fet que «tot aquell que creu que Jesús és el Crist, és nascut de Déu» (1 Jn. 5:1); encara més, ja no és un fill del diable, sinó de Déu (1 Jn. 3:8-10); havent passat de mort a vida, pot estimar als seus germans (1 Jn. 3.14; 4:7).
El Senyor crea en ell un home nou (Ef. 4.22-24; Col. 3:9-10); fa d'ell una nova criatura (2 Co. 5.17), comunicant-li una nova naturalesa. El creient ressuscita així espiritualment amb Crist, que viu en Ell per l'Esperit, permetent-li viure per a La seva glòria (Ro. 6:4-11; 8:9; Gá. 5.16, 22-25).
Els factors de la regeneració, com ara són donats en les Escriptures, són els següents:
(a) La Paraula viva i permanent de Déu actua en molts com una llavor de vida (1 P. 1.23; cf. Ro. 10.17).
(b) L'obra miraculosa de l'Esperit Sant ens ressuscita espiritualment (Tit. 3:5; Jn. 3:5-8). Aquesta obra és instantània, com el naixement físic, fins i tot si la conversió (que és el seu resultat) ho és menys (vegeu CONVERSIÓ).
(c) Havent rebut la Paraula de Déu i acceptat l'obra de convicció de l'Esperit Sant, la fe és posada de cor en Jesucrist. A partir d'aquí, «té vida eterna; i no vindrà a condemnació, mes ha passat de mort a vida» (Jn. 5.24).
La regeneració baptismal és l'ensenyament de l'església de Roma i d'aquelles confessions que participen en la seva concepció ritualista-sacramental.
Segons aquest ensenyament, el baptisme és la causa eficaç de la regeneració d'una manera miraculosa, i els nens que moren sense baptisme no poden entrar en el Paradís. És d'aquesta manera que es malinterpreta el passatge de Jn. 3:3-5.
No obstant això, tot el que s'ha exposat sobre el paper de la Paraula de Déu, de l'Esperit Sant, i de la fe, mostra l'erroni de tal interpretació.
En realitat no és el baptisme d'aigua el que regenera al que sent amb fe; el baptisme d'aigua és el símbol i testimoniatge d'aquesta realitat, i la incorporació al testimoniatge corporado de l'Església en el seu aspecte extern.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).