Rehob
Significat de Rehob
(heb. Rejôb, «espai obert [lloc ample, espaiós; extensió]», «carrer
ampla»).
1. Ciutat en el nord de Palestina (Nm. 13.21). Vegeu Bet-rehob.
2. Poble en el límit d'Aser (Jos. 19.28); no identificat encara.
3. Ciutat cananea en el territori d'Aser (Jos. 19.30) que ha de buscar-se en la
plana d'Aco, identificada per alguns amb Tell el-Gharb§ (també conegut
com Tell Ber-weh), a uns 9,5 km a l'est d'Aco. Va ser asionada als levites
(Jos. 21.31; 1 Cr. 6:75). Al principi els israelites no van poder expulsar de
ella als cananeus (Dj. 1.31). Alguns han identificat aquesta ciutat amb
Rehob 2.
Bib.: Albright, AASOR II-III (1923):28.
4. Pare del rei Hadad-ezer de Soba (2 S. 8:3,12).
5. Levita que va posar el seu segell en el pacte de Nehemías (Neh. 10.11).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: REHOB
REHOB segons la Bíblia: «espai obert», «carrer gran».
(a) Ciutat de Palestina septentrional, prop de la vall de l'alt Jordán (Nm. 13.21) i que rep també el nom de Bet-rehob (Dj. 18.28).
«espai obert», «carrer gran».
(a) Ciutat de Palestina septentrional, prop de la vall de l'alt Jordán (Nm. 13.21) i que rep també el nom de Bet-rehob (Dj. 18.28).
Allí habitaven sirians que es van aliar amb els amonitas per a lluitar contra David (2 S. 10:6).
Probablement en el lloc de Bãniyas.
(b) Ciutat en els confins d'Aser (Jos. 19.28). Identificació probable amb Khirbet el-‘Amri.
Quant a la Rehob que era part del territori d'Aser (Jos. 19.30), s'identifica sens dubte amb Tell Berweh. Aser no va llançar als cananeus de Rehob (Dj. 1.31); aquesta ciutat va ser assignada als levites (Jos. 21.31; 1 Cr. 6:75).
(c) Pare d'Hadad-ezer, rei de Soba (2 S. 8:3, 12).
(d) Levita que es va unir al pacte de Nehemías (Neh. 10.11).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).