Rehum

Significat de Rehum

(heb. Rejûm, «compadit» [per Déu] o «misericordiós [compassiu]»; el nom
apareix en els papirs aram. d'Elefantina).

1. Dirigent dels exiliats que van tornar de Babilònia amb Zorobabel (Esd.
2:2). En Neh. 7:7 se'n diu Nehum* (les lletres n i r són una mica semblants en
l'hebreu postexílico).

2. Oficial de l'administració persa (potser de Saniaria) que es va queixar davant
Artajerjes per la reconstrucció del mur de Jerusalem (Esd. 4:8, 9, 17, 23).

3. Levita de la família de Bani; va ajudar a Nehemías a reparar el mur de Jerusalem
(Neh. 3.17).

4. Dirigent jueu que va posar el seu segell en el pacte de Nehemías (Neh. 10.25).

5. Principal sacerdot que va tornar de Babilònia amb Zorobabel (Neh. 12:1, 3, 7).
En la següent generació, una família de sacerdots amb la mateixa posició
relativa en la llista figura com Harim* en el v 15 (tal vegada una transposició
de les lletres hebrees j i r ).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: REHUM

REHUM segons la Bíblia: «que té compassió».
(a) Governador persa de Samaria; ell i altres perses van escriure al rei Artajerjes per a queixar-se de la reconstrucció del Temple per part dels jueus (Esd. 4:8, 9).

«que té compassió».
(a) Governador persa de Samaria; ell i altres perses van escriure al rei Artajerjes per a queixar-se de la reconstrucció del Temple per part dels jueus (Esd. 4:8, 9).

(b) Un dels principals jueus que van tornar de Babilònia amb Zorobabel (Esd. 2:2); rep el nom de Nahum en Neh. 7:7, probablement a causa d'un error de còpia.

(c) Un dels principals sacerdots; va acompanyar a Zorobabel quan éste va abandonar Babilònia (Neh. 12:1-7).

(d) Un dels quals van signar el pacte de Nehemías (Neh. 10.25).
(e) Levita, fill de Bani; va reparar una part de les muralles de Jerusalem (Neh. 3.17).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: REHUM