Romanent

Significat de Romanent

(heb. principalment sheâr i termes derivats; yether, «la qual cosa queda
[sobra]», «romanent», «resta»; gr. léimma, katáleimma, loipós, «la qual cosa sobra
[queda]»).

Com s'usa en l'AT, generalment els israelites que sobrevivien a calamitats
com a guerres, captivitats, pestes i fams, i als qui Déu en la seva
misericòrdia preservava per a continuar sent el seu poble triat (Gn. 45:7; 2 R.
19.31; Esd. 9.13, 14; etc.). Com a resultat de les seves apostasies, els hebreus
sofrien grans catàstrofes que portaven a la nació a la vora de l'extinció.
Una vegada i una altra «de molts» quedaven «uns pocs» (Jer. 42:2; cf Is. 10.22).
Recordant-se del veritable Déu i tornant-se a ell (2 Cr. 30:6; Is. 10: 20, 21;
Ez. 983 6:8, 9; etc.), el romanent donava l'esquena a la iniquitat (cf Sof.
3.13) i es comprometia a ser lleial als manaments de Déu (Esd. 9.14;
10:3-12). Acceptant de nou les responsabilitats i els privilegis del pacte
etern, es proposaven «tirar arrels a baix» i «fruit a dalt» i sortir per a
declarar la seva glòria entre els gentils (2 R. 19.30, 31; Is. 37:31, 32; cf
66:19). El «romanent» de l'AT era la resta del poble triat de Déu que en
generacions successives ho representava. Una vegada i una altra la majoria va apostatar (cf
Sal. 78), però sempre hi havia un «romanents» que per la seva fidelitat continuava sent
l'hereu exclusiu de les sagrades promeses, els privilegis i les
responsabilitats del pacte originalment fet amb Abrahán i confirmat en el
Sinaí. Déu va designar a aquest «romanent» com el grup al qual es proposava enviar
el Messies (Is. 11:1; cf 4:2; 53:2), i per mitjà del qual volia evangelitzar a
els pagans (cf Jl. 2.32).

En Ro. 9-11 Pablo presenta a l'església cristiana com a hereva de les
promeses, els privilegis i les responsabilitats del pacte etern, la successora
del judaisme com a dipositària de la voluntat revelada de Déu, com
representant corporativa dels seus propòsits en la terra, i com el seu instrument
triat per a la proclamació de l'evangeli de la salvació dels homes. En
Ro. 9.27 Pablo aplica el terme «romanent» als jueus dels seus dies, els qui,
individualment, acceptaven a Crist com el Messies. Però ara tenien dret
a aquest títol com a membres de l'església cristiana, i no ja com a jueus. En
Ro. 11:5 parla d'aquests jueus, cristians com de «un romanent triat per
gràcia». El «romanent» d'Ap. 12.17 és el cos de fidels de Déu, «la qual cosa
queda» d'aquesta llarga i preciosa línia que va sobreviure els feroços atacs de
Satanàs a través dels temps de l'era cristiana, particularment la
foscor, la persecució i l'error de l'Edat mitjana.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ROMANENT