Romans
també: Romanos
Significat de Romans
(gr. rhÇmáios).
1. Acabo general per a designar a la gent que representava al govern romà en
Palestina (Jn. 11.48; Hch. 25:16; 28:17).
2. Habitants de Roma (Hch. 2.10). En aquest cas s'empra el terme per a denotar
als jueus residents en tal ciutat.
3. Ciutadans de Roma. A la Roma primitiva les 2 classes de persones que
componien el «poble romà» eren els patricis (nobles) i els plebeus (gent
comú). Els lliberts gaudien d'una ciutadania de 2n grau, però els seus fills
tenien plena ciutadania si naixien després que el pare havia estat llibertat.
Els ciutadans tenien el dret de votar, d'exercir càrrecs (els lliberts no
podien ser magistrats ni ocupar alts llocs), a apel·lar al poble en casos
extrems (més tard, a l'emperador), a estar exempts de càstigs vergonyosos, a
posseir propietats i a portar armes. Es podia reconèixer a un ciutadà romà
pel seu nom i per la toga blanca que vestia. Al principi, només la gent de
la ciutat de Roma era ciutadana; amb el temps es van incloure també pobles
veïns; més tard tota la gent d'Itàlia; i després, els residents de diverses
colònies fora de la península. La ciutadania també es podia obtenir amb
diners, o ser atorgada com a reconeixement per serveis valuosos en favor del
estat. Finalment, en el 212 d. C., Caracalla va decretar que totes les persones
lliures, de l'imperi anessin ciutadanes.
L'apòstol Pau havia nascut com a ciutadà romà amb plens drets (Hch.
22.28), categoria civil que a les províncies de l'imperi equivalia a
pertànyer a l'aristocràcia. No se sap com la seva família havia obtingut #aqueix
civitas, però posseir-la li va resultar útil. Va posar en destrets als magistrats de
Filipos quan va fer valer aquest dret per haver estat assotat, sense judici
previ, juntament amb Silas encara que eren ciutadans romans; aparentment cap
havia parat esment a les seves declaracions enmig de l'excitació del dia
anterior (16.37-39). A Jerusalem es va negar a ser sotmès a interrogatori baix
tortura per ser romà (22.25). Pablo també va apel·lar com a tal a l'emperador
quan va veure que no tindria un tractament just a la Judea (25:11). Aquesta
apel·lació ho va portar a Roma per al seu judici final (28:17-19).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).