Sadoc

Significat de Sadoc

(heb. Tsâdôq, «just [justificat]»; nom que apareix en la maneta d'una
antic atuell heb. i en un antic segell del mateix origen; gr. Sadok, Zadok,
Saddóux).

1. Avi matern del rei Jotam de Judà (2 R. 15.33).

2. Sacerdot descendent de Sadoc 3, i avantpassat d'Esdras (1 Cr. 6.12; 9.11;
Esd. 7:2; Neh. 11.11; però és possible que no tots aquests passatges es refereixin a
la mateixa persona).

3. Un dels 2 principals sacerdots durant el regnat de David. Era
descendent d'Aarón per mitjà d'Eleazar (1 Cr. 24:3), fill d'Ahitob (2 S.
8.17) i un dels prínceps de les tribus del nord que va venir a Hebron amb el
fi de convidar a David al fet que fos el rei de tota la nació (1 Cr. 12.23, 28).
L'i Abiatar, que havien estat els principals sacerdots de David mentre éste
encara fugia de Saúl, compartien com a iguals els seus deures i drets (2 S.
17.15; 19.11; 20.25). Quan Absalón es va rebel·lar, els 2 sacerdots es van voler
unir a David i seguir-ho en el seu exili, però éste els va demanar que es quedessin en
Jerusalem (15.24,29). Després de la seva victòria sobre Absalón, els va enviar perquè
convencessin als ancians de Judà amb la finalitat que ho convidessin a tornar a
la capital (2 S. 19.11). Prop de la fi del regnat de David els 2 homes
van discrepar sobre qui hauria de ser el seu successor en el tron. Abiatar va secundar
el fallit intent d'Adonías d'apoderar-se del regne. Sadoc va romandre fidel a
David, i tant ell com el profeta Natán van tenir èxit quan van aconseguir que
Salomó fos coronat abans que els esforços d'Adonías aconseguissin el seu
objectiu (1 R. 1:7,8,32-45). Com a resultat de la seva actitud, Abiatar va ser
deposat del sacerdoci per Salomó i enviat a la seva llar en Anatot (2.26,27).
Sadoc va quedar com l'únic summe sacerdot (v 35) i va continuar exercint #aqueix
càrrec fins a la seva mort.

4. Fill de Baana; va ajudar a Nehemías en la reconstrucció del mur de Jerusalem
(Neh. 3:4). Tal vegada és la mateixa persona esmentada com Sadoc 6.

5. Fill d'Imer; el va ajudar a Nehemías a reconstruir el mur de Jerusalem (Neh.
3.29). Potser és la mateixa persona esmentada com Sadoc 7.

6. Destacat jueu que li va posar el seu segell al pacte de Nehemías (Neh. 10.21).
Possiblement és el mateix Sadoc 4.

7. Escrigui a qui Nehemías va nomenar tresorer del temple (Neh. 13.13). Pot ser que
sigui el mateix Sadoc 5.

8. Membre de la tribu de Judà que figura en la genealogia de Jesús segons Mateo
(Mt. 1.14).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SADOC

SADOC segons la Bíblia: «just», «recte».
(a) Descendent d'Eleazar, el fill d'Aarón (1 Cr. 24:3). Fill d'Ahitob (2 S. 8.17).

«just», «recte».
(a) Descendent d'Eleazar, el fill d'Aarón (1 Cr. 24:3). Fill d'Ahitob (2 S. 8.17).

Era indubtablement l'home valerós que va acompanyar als caps de les tribus a Hebron per a transferir la corona de Saúl a David (1 Cr. 12.27, 28).

Al començament del regnat de David, Sadoc va ser summe sacerdot al mateix temps que Abiatar (2 S. 8.17). Quan la revolta d'Absalón, Sadoc i Abiatar van romandre fidels a David seguint-li en la seva fugida.

El rei els va ordenar que tornessin a Jerusalem per a observar com es desenvolupaven els esdeveniments (2 S. 15.24-29). Després de la mort d'Absalón, David va enviar a dir a Sadoc i a Abiatar que convenia suggerir als ancians que tornessin a cridar al rei (2 S. 19.11).

Quan Adonías va intentar usurpar el tron de l'ancià rei, Sadoc va romandre fidel a David, en tant que Abiatar va prendre el partit del rebel Adonías contra Salomó (1 R. 1:7, 8).

El monarca es va assabentar del complot; va donar ordre a Sadoc i al profeta Natán que conferissin a Salomó la unció real (1 R. 1.32-45). Salomó va despullar a Abiatar del summe sacerdoci, càrrec que llavors va ostentar Sadoc en solitari fins a la seva mort (1 R. 2.26, 27; cf. 4:4).

Així, aquesta alta funció va passar a la línia d'Eleazar. (Vegeu SUMME SACERDOT.)

(b) Sacerdot de la línia dels summes sacerdots, pare de Salum (1 Cr. 6.12). Descendia del segon Ahitob (1 Cr. 6.12; Esd. 7:2) i del segon Meraiot (1 Cr. 9.11; Neh. 11.11).

(c) Pare de Jerusa, que va ser esposa del rei Uzías i mare del rei Jotam (2 R. 15.33; 2 Cr. 27:1).

(d) Fill de Baana, va restaurar una part de les fortificacions de Jerusalem (Neh. 3:4). És possible que sigui el mateix que es va adherir al pacte (Neh. 10.21).

(e) Sacerdot, fill d'Imer. Va restaurar la fortificació en la zona enfront de la seva casa (Neh. 3.29). Éste és probablement l'escriba a qui Nehemías va fer un dels principals tresorers del Temple (Neh. 13.13).

(f) Antecessor del Senyor Jesús (Mt. 1.14).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SADOC