Saltiri

Significat de Saltiri

(aram. pesanterîn; LXX psaltesrion).

El terme arameu és un estrangerisme pres del grec, i designa un
instrument triangular de cordes, semblança a l'arpa o a la lira, amb una caixa
de ressonància a dalt de les cordes (Dn. 3:5, 7, 10, 15). Els documents
cuneïformes del temps de Nabucodonosor demostren que entre els molts
estrangers emprats en els projectes d'edificació en 1041Babilonia hi havia
jonios i lidis de parla grega. Aquests artesans haurien introduït certs
instruments musicals anteriorment desconeguts allí. Seria només natural
que, amb la seva acceptació, també estigués implícit la conservació de les seves
noms grecs. Això explicaria l'ús d'un nom grec per a cert
instrument musical en la Babilònia del s VAIG VEURE a. C. Vegin-se Arpa; Decacordio;
Lira.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SALTIRI

SALTIRI segons la Bíblia: (heb. «nebel»; gr. «psalterion», designa una lira; Is. 5.12; 14.11; Am. 5.23; 6:5). En gr., el terme «nebel» va venir a ser «nabla».

(heb. «nebel»; gr. «psalterion», designa una lira; Is. 5.12; 14.11; Am. 5.23; 6:5). En gr., el terme «nebel» va venir a ser «nabla».

En la LXX es troba ordinàriament la transcripció «nabla» (1 S. 10:5; 2 S. 6:5; 1 Cr. 13:8; 15.16, 20). El cos d'aquest instrument, que al principi va ser de fusta (2 S. 6:5; 2 Cr. 9.11) es va fer més tard metàl·lic (Ant. 8:3, 8).

Es desconeix el nombre de cordes; eren de budell; s'esmenten deu cordes per a una mena de saltiri concret (el decacordio; Sal. 33:2; 92:4). Acompanyava a la veu de soprano (1 Cr. 15.20), i era portàtil (1 S. 10:5).

Josefo diu que la «kinnura» (heb. «kinnõr», lira, arpa) tenia deu cordes, i que es tañía amb el plectre, en tant que la nabla tenia dotze notes i es premia amb els dits (Ant. 7.12, 3).

Segons Eusebio, el saltiri rebia a Israel el nom de nabla i tenia la taula de ressonància a dalt. Agustín d'Hipona, comentant el Sal. 42, diu que el saltiri té la taula de ressonància per sobre de les cordes, al revés de la cítara, que la té sota.

Saúl es va trobar amb un grup de profetes tocant el saltiri (1 S. 10:5), instrument que va ser també usat quan l'arca va ser retornada a Jerusalem (2 S. 6:5).

Quan David va organitzar el servei musical del santuari, va designar a uns certs levites per a tocar el saltiri (1 Cr. 15.16, 20, 28; 16:5; 25:1, 6), perpetuant-se així el seu ús per al culte públic (2 Cr. 5.12).

També es tocava en les festes (Is. 5.12; Am. 6:5). Aquest instrument acompanyava sovint a l'arpa (1 S. 10:5; 2 S. 6:5; 2 Cr. 9.11; Sal. 81:3; 108:3). (Vegeu MÚSICA.)

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SALTIRI