Santiago

Significat de Santiago

(gr. Iákobos, «suplantador»; heb. Ja{aqôb; lat. Iacobus, Jacobo).

En realitat, Santiago ve del lat. Sanctus Iacobus, «San Jacobo». Per això
el nom també apareix a vegades com Jacobo o Jacob. Per a més informació
sobre els Santiagos i Jacobos de la Bíblia, vegeu Jacobo.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SANTIAGO

SANTIAGO segons la Bíblia: Sota aquest epígraf es tracten diversos personatges anomenats Jacobo en el NT. En les nostres versions, el llibre escrit per Jacobo, i identificat com el germà del Senyor, rep el nom d'Epístola Universal de Santiago (vegeu SANTIAGO [EPÍSTOLA DE]). En castellà, la forma Santiago és una contracció de Sant i de l'heb. Yacob.

Sota aquest epígraf es tracten diversos personatges anomenats Jacobo en el NT. En les nostres versions, el llibre escrit per Jacobo, i identificat com el germà del Senyor, rep el nom d'Epístola Universal de Santiago (vegeu SANTIAGO [EPÍSTOLA DE]). En castellà, la forma Santiago és una contracció de Sant i de l'heb. Yacob.

(a) Jacobo, fill de Zebedeo (Mt. 4.21; 10:2; Mr. 1.19; 3.17) i germà de l'apòstol Joan (Mt. 17:1; Mr. 3.17; 5.37; Hch. 12:2). Va ser un dels primers deixebles (Mt. 4.21; Mr. 1.19, 29; cf. Jn. 1.40, 41), i un en els quals el Senyor tenia una major confiança (Mt. 17:1; Mr. 5.37; 9:2; 13:3; 14.33; Lc. 8.51; 9.28).

No sabem ni on va néixer ni on va transcórrer la seva adolescència. Associat amb Pedro i Andrés, es dedicava a la pesca en el llac de Galilea (Lc. 5.10), la qual cosa pogués ser indicació que procedia d'algun lloc pròxim. El dret a la pesca lliure en el llac de Galilea estava formalment reservat a cada israelita. Zebedeo tenia treballadors assalariats, per la qual cosa sembla que havia d'existir una diferència social entre els seus fills i els de Jonás (Mr. 1.20).

Juan, per exemple, era conegut del summe sacerdot (Jn. 18.16), i possiblement la seva família, o ell mateix, posseïen una casa a Jerusalem (Jn. 19.27). El pare, Zebedeo, apareix només una vegada en el relat evangèlic (Mt. 4.21; Mr. 1.19); no s'oposa al fet que els seus fills segueixin a Jesús. La comparació de Mt. 27:56 amb Mr. 15.40; 16:1 i Jn. 19.25 permet suposar que la mare de Jacobo es deia Salomé, i que era germana de la mare de Jesús.

En tal cas, Jacobo hauria estat parent pròxim del Senyor, i, com Ell, descendent de David. El nom de Jacobo només apareix en els Evangelis sinòptics i en Fets, però en l'Evangeli de Juan s'al·ludeix a ell en dues ocasions (Jn. 1.40, 41; 21:2).

Jacobo és sempre esmentat juntament amb Juan, i, en general, el seu nom precedeix al de Juan (Mt. 4.21; 10:2; 17:1; Mr. 1.19, 29; 3.17; 5.37; 9:2; 10.35, 41; 13:3; 14.33; Lc. 5.10; 6.14; 9.54), en tant que Juan és designat com a germà de Jacobo (Mt. 4.21; 10:2; 17:1; Mr. 1.19; 3.17; 5.37).

Es creu per tot això que Jacobo era el germà major. En Lc. 8.51; 9.28, Juan és nomenat abans que Jacobo. Aquesta inversió (que també apareix en Hch. 1.13, però no en Hch. 12:2) pot provenir que Juan tingués un paper més actiu dins del col·legi apostòlic. Crist va donar a tots dos germans el sobrenom de «Boanerges», fills del tro (Mr. 3.17).

Jacobo, igual que Juan, es va merèixer una reprensió del Senyor, a l'haver tots dos manifestat una intensa còlera contra el poble samarità que no va voler rebre al Senyor Jesús (Lc. 9.55). La seva ambició va atreure cap a ell, com cap al seu germà Juan, la indignació dels altres apòstols (Mt. 10.41). Després de la crucifixió, Jacobo va ser a Galilea, amb els apòstols (Jn. 21:2) i després a Jerusalem (Hch. 1.13).

Va ser probablement l'any 44 d. C. que Herodes Agripa I ho va fer morir a espasa Hch. 12:2). Jacobo va ser el primer dels apòstols a segellar el seu testimoniatge amb la seva sang. (b) Jacobo fill d'Alfeo; un dels dotze apòstols (Mt. 10:3; Mr. 3.18; Lc. 6.15; Hch. 1.13).

No sabem res d'ell que sigui absolutament cert; però en general s'admet que és el Jacobo esmentat en Mt. 27:56; Mr. 15.40; 16:1; Lc. 24:10. Rep el sobrenom de «el Menor», indubtablement a causa de la seva petita alçada (Mr. 15.40); la seva mare, anomenada María, era una de les dones que acompanyaven al Senyor; tenia un germà anomenat José (Mt. 27:56).

Leví, anomenat també Mateo, era un altre fill d'Alfeo (Mr. 2.14). És possible que fos germà de Jacobo, però sembla més probable que es tracti d'un altre Alfeo. L'el·lipsi dels passatges de Lc. 6.16; Hch. 1.13 pot interpretar-se de manera que l'apòstol Judes, no l'Iscariote, sigui el germà de Jacobo.

D'altra banda, és possible identificar a María, dona de Cleofas (Jn. 19.25) com a germana de la mare del Senyor. En tal cas, Jacobo, fill d'Alfeo, seria cosí germà de Jesús. Però això només són conjectures. (c) Jacobo, el germà del Senyor (Mt. 13.55; Mr. 6:3; Gá. 1.19); estava al capdavant de l'Església a Jerusalem en l'època apostòlica (Hch. 12.17; 15.13; 21.18; Gá. 1.19; 2:7, 12).

Els Evangelis no esmenten més que dues vegades el nom d'aquest Jacobo (Mt. 13.55; Mr. 6:3), però es troba comprès entre els «germans del Senyor», que no creien en Ell durant La seva vida (Jn. 7:5), però que van venir a ser deixebles d'Ell després de La seva resurrecció (Hch. 1.14). La qüestió del parentiu que unia al Senyor amb aquests «germans» ha estat sempre causa de controvèrsies.

Uns certs exegetes volen veure en ells als fills d'Alfeo, i els declaren cosins de Jesús. Uns altres pensen que es tracta dels fills d'un primer matrimoni de José. Però sempre se'ls troba acompanyant a María, participant de la vida d'ella, dels seus viatges, i comportant-se cap a ella com els seus fills (Mt. 12.46, 47; Lc. 8.19; Jn. 2.12); no pot rebutjar-se en cap manera que fossin veritablement els germans del Senyor, fills de María tinguts amb José després del naixement del Senyor (cf. Mt. 1.24, 25: «I… José… va rebre a la seva dona.

Però no la va conèixer fins que va donar a llum al seu fill primogènit…»). (Vegeu GERMANS DE JESÚS.) Jacobo figura al capdavant de la llista (Mt. 13.55; Mr. 6:3), probablement perquè era el major dels altres fills de María. És indubtable que va participar en la incredulitat d'ells (Jn. 7:5) i en les aprensions que van mostrar cap al comportament del Senyor (Mr. 3.21, 31).

L'Evangeli no diu ni quan ni com Jacobo va venir a ser un servidor de Crist (Hch. 1.13, 14; Stg. 1:1). És possible que la seva conversió es produís com amb Pablo, gràcies a una aparició especial del Ressuscitat (1 Co. 15:7). Des que l'Església s'organitza a Jerusalem, Jacobo la presideix (Hch. 12.17; 15.13; 21.18; Gá. 1.19; 2:7, 12).

Ja cap a l'any 37 de la nostra era, Pablo, acudint per primera vegada a Jerusalem després de la seva conversió, considera necessari visitar a Jacobo (l'any 44 d. C.) com el més destacat entre els germans; en la visita d'Hch. 21.18 (58 d. C.) veu en ell, per la qual cosa sembla, a un dels caps de l'església (cf. Gá. 2.12) (Vegeu ANCIÀ) Els germans que acudien a Jerusalem es donaven a conèixer primer a Jacobo per a exposar-li a ell el motiu de la seva visita (Hch. 12.17; 21.18; Gá. 1.19; 2:7-9).

La seva missió consistia a facilitar als jueus el seu pas al cristianisme. Jacobo tenia la mateixa concepció que Pablo de la salvació per la fe: això es desprèn no sols de la declaració de Pablo en Gá. 2:7-9, sinó també del discurs de Jacobo a Jerusalem (Hch. 15.13-21); de tota manera, Jacobo representa també la posició dels cristians d'origen jueu.

Així s'explica que els ardorosos judaïtzants s'acollissin sota el nom de Jacobo (Gá. 2.12); també per això es comprèn que els mateixos jueus tinguessin admiració cap a aquell que ells mateixos deien «el just» (Eusebio, «Història Eclesiàstica» 2.23). Segons Hch. 21.18 (l'any 58 d. C.), el NT no esmenta més aquest Jacobo.

La història profana informa que va sofrir el martiri en un motí del populatxo de Jerusalem, entre la mort de Festo i la designació del seu successor, l'any 62 d. C. (Ant. 20:9, 1). (d) Jacobo, pare de l'apòstol Judes (Lc. 6.16; Hch. 1.13). No se sap res sobre ell.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SANTIAGO