Santuari
també: Santuario
Significat de Santuari
(heb. miqdash, «lloc sagrat», «santuari»; qôdesh, «la qual cosa és sant»,
«[lloc] sant», «[coses] santes» [totes dues paraules provenen del verb qâdash,
«posar apart»; és a dir, apartar alguna cosa de l'ús comú]; gr. háguios [sovint en
plural], «la qual cosa és sant», «santuari»).
Lloc consagrat a l'adoració del veritable Déu, especialment el
tabernacle* erigit en el mont Sinaí (Ex. 25:8, etc.) 1055 i el temple,* que
es va aixecar més tard en el mont Moriah (2 Cr. 3:1; 20:8; etc.). El santuari
esmentat en Am. 7.13 era un lloc nacional d'idolatria, tal vegada un temple,
erigit per Jeroboam en Betel per a l'adoració del vedell d'or establert
allí. En el NT s'esmenten els «santuaris» (gr. sébasma) amb la idea, pròpia
de l'original, de «objectes de devoció [adoració]». Aquests objectes que Pablo
va observar a Atenes ho va portar a concloure que els atenesos eren «massa
supersticiosos» o «molt religiosos». Respecte als serveis del santuari
vegin-se Continu; Sacerdot; Sacrificis i Ofrenes.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SANTUARI
SANTUARI segons la Bíblia: Significa «[lloc] sant», i s'usa en l'AT per a designar tant el Tabernacle com el Temple com un tot, i el «lloc sant» i el «santíssim» en contraposició a les altres parts.
Significa «[lloc] sant», i s'usa en l'AT per a designar tant el Tabernacle com el Temple com un tot, i el «lloc sant» i el «santíssim» en contraposició a les altres parts.
El santuari era el lloc en el qual, fora de la presència de l'home i del món, es podia contemplar la glòria de Déu i comprendre Els seus propòsits (cf. Sal. 73:17). Era el lloc en el qual s'oferien els sacrificis i on s'adorava a Déu.
En el NT, aquest terme s'aplica també a les parts santes del Tabernacle (He. 9:1; 13.11). En He. 9:1 rep la qualificació de «terreny» («kosmikos»), en contrast amb el veritable Tabernacle «que va aixecar el Senyor i no l'home» (He. 8:2).
El terme «santuari» en aquest últim passatge és lit., «sants» (llocs o coses). D'això, Crist és el ministre. El santuari del cristià consisteix en la llum de la glòria de Déu en la faç de Jesucrist.
Déu es revela sense vel interposat. No té tempero terreny, com tampoc n'hi haurà en la celestial Nova Jerusalem, perquè «el Senyor Déu Todopoderoso és el temple d'ella, i el Xai» (Ap. 21.22).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).