Santificacion

Significat de Santificacion

(gr. haguiasmós [del verb haguiázo, «consagrar», «santificar», «separar»;
equivalent al verb heb. qâdash, «apartar de l'ús comú»], «santedat»,
«consagració»,»santificació»).

D'acord amb el concepte teològic modern, la paraula santificació es
refereix al procés del desenvolupament del caràcter, o al resultat de dita
procés. No obstant això, tal com se les usa en el NT, «santificació» i
«justificació»* són en essència termes equivalents. El 1o es refereix al
canvi de condició: de la pecaminosidad a la santedat; el 2n, al pas de la
injustícia a la justícia (Ro. 6.19). Per això, es presenta el començament de la
santificació com alguna cosa que ja ha ocorregut (1Co. 6.11, on diu: «Ja heu
estat santificats»; CBA 7:476). Això no vol dir que els autors del NT no
tenien res a opinar respecte al concepte modern de «santificació»,
perquè es refereixen a ell sovint i àmpliament amb expressions com «segueix la
justícia» (1Ti. 6.11), «caminem en vida nova» (Ro. 6:4), «transformeu-vos»
(12:2), «perfeccionant la santedat» (2 Co. 7:1), «creixem en… Crist» (Ef.
4.15), «prossegueixo a la meta» (Fil. 3.12-15), «sobreedificados en ell [Crist]»
(Col. 2:7), «complets en tot el que Déu vol» (4.12), barallant «la bona
batalla de la fe» (1 Tu. 6.12; cf v 11), participant «de la naturalesa divina»
(2 P. 1:4), creixent «en la gràcia» (3.18), etc. Mitjançant la justificació el
home rep al Senyor Jesucrist, i mitjançant la santificació aprèn a caminar
en harmonia amb la seva voluntat (Col. 2:6, 7). La justificació es produeix en un
moment, mentre la santificació dura tota la vida.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SANTIFICACION