Sant
també: Santo
Significat de Sant
Traducció de diversos sinònims grecs i hebreus que es refereixen en general al que és sagrat i separat del comú. A més de referir-se a l'allunyament de tot el que contamini, el terme, tal com se l'usa comunament, inclou, quan li ho aplica al poble de Déu, el concepte de perfecció moral. Sovint manifesta un fort èmfasi en la dedicació d'alguna cosa o algú a un ús religiós o sagrat (cf Ex. 19:6; 30:31, 32; Lv. 21:6; He. 3:1; etc.).
El terme s'usa:
1. Per a la santedat absoluta de Déu (1S. 2:2; Sal. 99:9; Is. 6:3; Ap. 15:4; etc.).
2. En la frase «el Sant d'Israel», un dels títols del Senyor (Is. 47:4; Ez. 39:7; etc.).
3. En els noms dels compartiments del Santuari i del Temple (Ex. 26:33; 2 Cr. 4.22; He. 9.12, etc.).
4. En referències al caràcter que s'espera es manifesti en els fills de Déu (1P.1.15, 16); etc.
En alguns passatges bíblics s'expressa el concepte de sant amb «apartat» (heb. sûr, «desviar/es», «apartar/es», «retirar/es»; gr. ekklíno, «desviar-se de», «esquivar», «evitar»). El vocable apareix en Job 1:1, 8, 2:3; 2 P. 3.11; etc., i que té el sentit de «abstenir-se [apartar-se] de»; principalment el de «fugir [escapar] espantat de» alguna cosa.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).