Sepultura

Significat de Sepultura

Quan ocorria el seu decés, al mort li tancaven els ulls (Gn. 46:4), rentaven el seu
cos (Hch. 9.37) i ho embolicaven en llenços de lli (Mt. 27:59; Jn. 11.44).
La cremació -un costum europeu, no semítica – era gairebé desconeguda entre
els hebreus i rares vegades se l'esmenta (1 S. 31:12; Am. 6.10). Els antics
hebreus no practicaven l'embalsamament. Jacob i José van ser embalsamats*
(Gn. 50:2, 3, 26) perquè van morir a Egipte, on tal pràctica era costum.
No obstant això, a vegades es col·locaven sobre el fèretre «perfumis i diverses
espècies aromàtiques, preparades per experts perfumistas» (2 Cr. 16.14), i
hauria estat el costum dels jueus tractar el cos amb mirra i áloe per a
la seva sepultura (Jn. 19.39, 40). El mort era col·locat en una habitació del 1r
pis (1 R. 17.19; Hch. 9.37), i després lamentat per parents i amics, i
plorat per dones contractades (planyívoles; Mt. 9.23).

458. Despulles d'una sepultura del període premosaic en Jericó (Tomba H 18).

La sepultura s'efectuava, usualment, dins de les 24 hs (Hch. 5:5, 6, 10).
Els membres de la família, amics, serfs i altres acompanyaven el cos
mentre era portat en andes cap al lloc de l'enterrament (1 R. 13.29, 30; 2 R.
23.30; Mt. 14.12; Mr. 6.29; Lc. 7.12). En general, era sepultat en una
tomba* sense l'ús d'un taüt. En els casos en què el mort no posseís una
propietat, simplement li ho sepultava en un clot en la terra, i li ho cobria
amb terra i pedres perquè no pogués ser devorat per hienes o xacals.
Algunes vegades tals tombes eren cavades sota arbres frondosos (Gn. 35:8).
1081 Els més rics podien disposar per a la sepultura de la seva família, dins
dels límits dels seus terrenys o camps, de coves cavades en la roca (Is.
22.16) o naturals (Gn. 23). Per a protegir els cossos contra els animals
silvestres, les obertures es cobrien amb grans lajas de pedra (Mt. 27:60).
Algunes tombes de persones distingides estaven situades en jardins (2 R.
21.18, 26; Mt. 27:57, 60; Jn. 19.41; fig 283). Ocasionalment s'erigien
monuments, potser columnes, sobre elles (2 R. 23.17). Sovint les
tombes eren blanquejades per fora (Mt. 23.27), perquè la gent pogués
reconèixer-les i no es contaminés per tocar-les accidentalment.

Els israelites valoraven altament un sepulcre* propi (Ec. 6:3) i consideraven
la seva falta com un càstig diví (Dt. 28:26; 2 R. 9.10; Jer. 7.33; etc.).
Desitjaven ser sepultats amb els seus ancestres, és a dir, en el terreny de sepultura
familiar o en el panteó de la família (Gn. 47:30; 2 S. 19.37; cf Dj. 16.31; 2
S. 2.32; 17.23; etc.; fig 255); ser privat d'això era vist com un càstig
diví (1 R. 13.22), i ser sepultat allí era considerat com el dormir amb
els pares (1 R. 2.10; 2 R. 8.24; etc.). Fins i tot els enemics se sepultaven (1
R. 2.31; 2 R. 9.34) per a evitar-los la desgràcia addicional de ser tractats com
el cadàver d'un animal (Jer. 22.19; 2 R. 9.34-36).

Bib.: J. A. Callaway, BA 26 (1963):74-91

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SEPULTURA

SEPULTURA segons la Bíblia: Inhumació, posada en terra d'un cadàver, honres fúnebres.
En donar-se una defunció, els amics es precipitaven a la casa mortuòria, llançant grans crits, especialment les dones (Mr. 5.38); fins i tot es llogaven planyívoles (Jer. 9.17).

Inhumació, posada en terra d'un cadàver, honres fúnebres.
En donar-se una defunció, els amics es precipitaven a la casa mortuòria, llançant grans crits, especialment les dones (Mr. 5.38); fins i tot es llogaven planyívoles (Jer. 9.17).

Es rentava el cos (Hch. 9.37), que era després embolicat en un llenç o lligat amb benes (Mt. 27:59; Jn. 11 :44). Els rics afegien perfums i espècies (Jn. 12:7; 19.39) que a vegades es cremaven (Jer. 34:5).

El cos era dipositat en una cova o en un sepulcre cavat horitzontalment en la roca (Gn. 25:9, 10; Mt. 27:60; 2 S. 3.31; Lc. 7.14).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SEPULTURA