Serafin

Significat de Serafin

(heb. serâfîm, «éssers ardents [elevats»; plural de sârâf [del verb sâraf ,
«cremar»], «serp», «serafí», «resplendent»).

Éssers celestials que el profeta Isaïes va veure en visió davant del tron de Déu
(ls. 6:2, 6). Cadascun tenia 6 ales: amb un parell es cobrien al rostre, amb un altre
els peus, i usaven el 3er parell per a volar. Va sentir que els serafins cantaven:
«Sant, sant, sant, Jehová dels exèrcits; tota la terra està plena de la seva
glòria» (v 3). Quan va confessar el seu pecat, un dels serafins va prendre un carbó
ardent de l'altar i amb ell va tocar els llavis del profeta per a indicar de #aqueix
mode la purificació de la seva iniquitat (vs 5-7). La Bíblia no ofereix més
informació sobre la identitat d'aquests éssers. L'adjectiu sârâf apareix
com a «ardents» en Nm. 21:6, on es descriuen les serps que van envair
el campament dels israelites en el desert. En el v 8 la «serp» que
va fer Moisès es diu sârâf, la mateixa paraula que en Is. 14.29 i 30:6 es tradueix
per «serp voladora» o «que vola».

Com que l'arrel verbal heb. srf es refereix a alguna cosa que crema (Ex. 32:20; Lv.
13.55; 1 R. 13:2), semblaria que quan la paraula s'aplica a una serp no
es refereix a la seva forma sinó a la seva ardent mossegada o a la inflamació que
produeix, o potser a la seva brillantor. Per això, quan se l'usa per a qualificar a
els éssers celestials que es troben davant del tron de Déu, tal vegada
denoti la resplendor que irradien. En Is. 6 la paraula «serafí» pot estar
associada al fet que va ser un sârâf l'instrument per a administrar la
purificació simbòlica per mitjà del foc (vs 6, 7). Les paraules i les
activitats dels serafins del cp 6 posen en evidència que es tracta d'éssers
intel·ligents que honren a Déu i li serveixen. Si els serafins en realitat
tenen 6 ales, o si éste és només un detall simbòlic emprat per als efectes
d'aquesta visió, és una cosa que no se sap amb certesa. En la fig 459 apareix un
equivalent pagà d'un serafí amb 6 ales.

459. Serafín de 6 ales sobre una planxa de pedra trobada en Tell 2alâf .

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SERAFIN

SERAFÍN segons la Bíblia: Ser celestial vist per Isaïes davant el Senyor en El seu tron. Cadascun d'ells tenia tres parells d'ales: amb un parell cobria la seva cara, en mostra de reverència; amb un altre cobria els seus peus, en mostra d'humilitat; amb l'altre parell volava per a complir la seva missió.

Ser celestial vist per Isaïes davant el Senyor en El seu tron. Cadascun d'ells tenia tres parells d'ales: amb un parell cobria la seva cara, en mostra de reverència; amb un altre cobria els seus peus, en mostra d'humilitat; amb l'altre parell volava per a complir la seva missió.

Gesenius i Fürst donen al terme «saraf» el significat de «cremar» i «ser exaltat». Donen als serafins l'últim significat com «exaltats».

Aquest terme apareix només en Nm. 21:6; Dt. 8.15, traduït «ardent»; en Nm. 21:8 es tradueix com a «serp ardent», mentre que en altres dos passatges Is. 14.29 i 30:6, es tradueix «serp voladora».

En Is. 6:2-7 (en forma plural), els «seraphim» són éssers exaltats, però les úniques accions que es registren són que un d'ells va treure un carbó cremant de l'altar i, tocant amb ell la boca del profeta, va dir: «és llevada la teva culpa, i net el teu pecat». Clamaven l'un a l'altre: «Sant, sant, sant, Jehová dels exèrcits; tota la terra està plena de la seva glòria.»

La distinció entre querubí i serafí sembla ser que, en tant que éstos donen testimoniatge de la santedat de Déu (això és, de La seva naturalesa), aquells exhibeixen els principis del seu just govern sobre la terra. Els «éssers vivents» d'Ap. 4 combinen les característiques de querubí i serafí.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SERAFIN