Sepulcre
també: Sepulcro
Significat de Sepulcre
Cripta fúnebre. En les versions espanyoles aquesta paraula prové de l'heb.
qeber i qebûrâh, i del gr. mnema, mnméion i táfos (Gn. 23:6; Neh. 2:3, 5; Sal.
5:9; Is. 14.19; Mt. 27:61, 64, 66; 28:1). El context demostra que tots
aquests termes són sinònims i que senzillament signifiquen «tomba». No
indiquen diferències d'ordre arquitectònic. Mai es van trobar a Jerusalem
els sepulcres dels reis, però són ben conegudes en altres països les tombes
reals cavades en les roques o construïdes amb pedres (figs 43, 129, 176, 177,
215). Els sepulcres pagans de tots els estrats socials incloïen articles
considerats necessaris per a l'ús del mort, des de tresors reals (figs 97,
115, 125, 521) fins a utensilis casolans (fig 458).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SEPULCRE
SEPULCRE segons la Bíblia: Cavitat del sòl on reposa una despulla mortal. Els jueus eren a vegades sepultats en tombes cavades en terra (Tob. 8.11, 18), però amb major freqüència en coves artificials o naturals (Gn. 23:9; Mt. 27:60; Jn. 11.38).
Cavitat del sòl on reposa una despulla mortal. Els jueus eren a vegades sepultats en tombes cavades en terra (Tob. 8.11, 18), però amb major freqüència en coves artificials o naturals (Gn. 23:9; Mt. 27:60; Jn. 11.38).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).