Septuaginta
Significat de Septuaginta
Vegeu Versions (I.B).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SEPTUAGINTA
SEPTUAGINTA segons la Bíblia: És la traducció més cèlebre i la més antiga de l'AT, al gr. popular (koiné). Segons la llegenda, Ptolemeu Filadelfo (285-247 a. C.) hauria encarregat a 72 erudits jueus dur a terme aquesta obra.
És la traducció més cèlebre i la més antiga de l'AT, al gr. popular (koiné). Segons la llegenda, Ptolemeu Filadelfo (285-247 a. C.) hauria encarregat a 72 erudits jueus dur a terme aquesta obra.
La versió dels LXX, començada a Alexandria, rep el seu nom d'aquesta tradició. Sembla establert que veritablement la traducció del Pentateuco va ser acabada sota Ptolemeu Filadelfo.
Els altres llibres de l'AT van anar seguint gradualment, i tot l'AT va quedar traduït cap a l'any 150 a. C. L'estil i la manera de procedir donen evidència de molts traductors.
Filó, convençut de la seva conformitat al text hebreu, diu: «Quan els hebreus que han après grec, o els grecs que han après hebreu, llegeixen els dos textos, es queden admirats davant aquestes dues edicions, i les veneren com dues germanes, o fins i tot com una sola persona» («Vida de Moisès», per Filó).
A la llum dels esmentats descobriments de Qumrán, i de l'existència de mss. heb. emparentats amb la LXX, ja no es pot sostenir la creença que la LXX és en molts passatges una mala traducció del text heb.
En tot cas, les divergències que pugui mostrar provenen d'una tradició de còpia hebrea divergent anterior. La LXX va ser adoptada per l'església cristiana com a text de l'AT, i la major part de les cites bíbliques de l'AT en el NT són d'aquesta versió (vegeu CITES DE L'ANTIC TESTAMENT EN EL NOU).
Sembla que va haver-hi tres recensions principals de la LXX. Una va aparèixer cap a l'any 245 d. C. i les altres dos són anteriors a l'any 311 d. C.
La primera és d'Orígens (Palestina), la segona és de Luciano (Àsia Menor), La tercera d'Hesiquio (Egipte). Aquests tres homes van sofrir el martiri.
El Codex Vaticanus conté l'AT gr. gairebé sencer; el Codex Alexandrinus i el Codex Sinaiticus inclouen una gran part d'aquesta versió. El Codex d'Ephrem i altres mss. contenen també porcions de l'AT gr.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).