Shealtiel
SHEALTIEL (PERSONA) [Heb ĕ˒altı̂˒ēl ( שְׁאַלְתִּיאֵל) , altı̂˒ēl ( שַׁלְתִּיאֵל) ]. Var. SALATIEL. Fill de Jeconías (= Joaquín), rei de Judà (1 Cròniques 3.17; Mateo 1.12). En la genealogia de Jesús que es troba en l'evangeli de Lucas 3.27, se li fa fill de Neri. Això difereix notablement de la genealogia de Mateo (Fitzmeyer Lucas 488-505).
Shealtiel apareix com el pare de Zorobabel en tots els casos en la Bíblia hebrea (Esdras 3: 2, 8; 5: 2; Nehemías 12: 1; Hag 1: 1, 12, 14; 2: 2, 23; veure també 1 Esdr 5: 5, 48, 56; 6: 2) excepte en la llista de descendents davídics postexílicos en 1 Cròniques 3.17 on Zorobabel apareix com el fill de PEDAÍAS. Compari #aqueix entrada per a una discussió de punts de vista acadèmics sobre aquest assumpte.
En 2 Esdr 3: 1, Shealtiel (RSV Salathiel) s'equipés amb Ezra, que és probablement el resultat d'un intent de l'autor / editor de vincular les dues figures en les seves fonts (veure discussió de "4 Ezra" en APOT 2: 549-50; OTP 1: 517-569).
RUSSELL FULLER
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).