Shebna

SHEBNA (PERSONA) [Heb šebnā˒ ( שֶׁבְנָא) , šebnâ ( שֶׁבְנָה) ]. Un important funcionari durant el regnat d'Ezequías de Judà (715-687 a. C.  ). El seu lloc original "era "majordom real" (heb ˒ăšer ˓a l'habbāiı̄t ) (Isa 22.15), però finalment va ser degradat i reemplaçat per Eliakim ben Hilkiah (Isa 22.20), presumiblement a causa d'algun escàndol. Va acompanyar a Eliaquim en el paper menor d'escriba com a part de la delegació que es va reunir amb el Rabsaces assiri en el conducte de l'estany superior de Jerusalem durant el lloc de Senaquerib de la ciutat en 701 a. C.  (2 Reis 18: 13-19: 7).

Encara que el títol hebreu (˒ăšer ˓a l'habbāiı̄t) es tradueix regularment com a -majordom real-, no hi ha un acord ferm sobre el que significa exactament el terme. Mettinger (1971: 71-110) compara el títol amb l'egipci mr-pr-wr, qui era un supervisor de les propietats reals, similar al paper de José (Gènesi 41:40), i suggereix que l'equivalent jueu i israelita exercia una funció similar. D'altra banda, Avigad (1988: 9) considera a la persona que té aquest títol com -. . . l'oficial superior de major rang en la jerarquia oficial de la monarquia, una espècie de primer ministre ". En les fonts bíbliques i no bíbliques, l'estat del càrrec s'assumeix i mai s'explica, encara que ha de notar-se que en 1 Reis 4: 6 Ahishar no figura en primer lloc en la nova burocràcia monàrquica. Els titulars coneguts del càrrec van ser Ahishar, sota Salomó (1 Reis 4: 6), Arza baix Ela (1 Reis 16: 9), Abdías baix Acab (1 Reis 18: 3), Jotam, sota el seu pare Uzías (2 Reis 15 : 3), Azrikam, baix Acaz (2 Cròniques 28: 7), i Shebna i Eliakim.TSSI 1: 62-63), Adoniyahu i Natan, els noms del qual apareixen en les bullae de Jerusalem # 1-2, 3 (Avigad 1986: 21-23), i l'amo desconegut de la tomba de Silwan ( TSSI 1.24).

És clar en Isa 22: 15-25 que en algun moment durant el regnat d'Ezequías, Sebna va ser destituïda públicament del seu càrrec degut a algun escàndol. S'havia convertit en "la vergonya de la casa del seu amo", per alguna malifeta pública, i va haver de sofrir una humiliació pública a canvi. Aquest acte d'humiliació pública es descriu detalladament en l'oracle. Serà despullat de tots els símbols del càrrec i degradat. El seu reemplaçament rebrà aquests símbols, assumirà deures sobre la casa reial i serà anomenat "pare" pels habitants de Jerusalem. No és clar exactament quin va ser el pecat de Shebna, encara que en l'oracle es fa l'efecte que havia deshonrat al seu mestre en cometre'l. El manteniment d'un equilibri adequat en les relacions patró-client en l'ANE, en les quals es venera al patró, és fonamental per a les relacions socials d'aquest tipus. i en la base de l'enteniment del pacte. Com mostren els textos dels pactes coneguts, la ruptura de #aqueix relació comporta severes penes. De la mateixa manera, portar deshonra a un superior comporta severes sancions que sovint anul·len les relacions duradores. Un clar exemple d'això és el tracte que va donar David a Joab, qui, en matar en temps de pau per a venjar una mort en la guerra, havia avergonyit al seu amo (1 Reis 2: 5-6).

Sebna havia construït una tomba prop de Jerusalem, "al capdamunt" (Isaïes 22.16), i l'oracle d'Isaïes contra ell indica que no morirà a Jerusalem perquè pugui ser enterrat en aquesta tomba. En canvi, serà llançat com una fona a una terra estrangera. No és clar quant d'això ha de prendre's literalment i quant ha de prendre's com una hipèrbole profètica. Tals comentaris fets pels profetes als oficials reals tenen un to similar, bastant estereotipat, com es veu en els comentaris d'Amós a Amasías (Amós 7: 16-17) i els comentaris de Jeremies sobre Pasur (Jer 20: 1-6). Tots dos tenen en comú l'amenaça de l'exili i l'enterrament a l'estranger. Si el llenguatge de l'oracle d'Isaïes és formal, llavors bé podria haver jugat un paper en el ritual de degradació al qual es va sotmetre Shebna, i pot tractar-se com una denúncia estàndard dels alts funcionaris. Aquesta naturalesa formal de l'idioma també podria explicar per què Shebna reapareix més tard com a escriba, acompanyant al seu successor, Eliakim, a trobar-se amb la delegació assíria (2 Reis 18: 8-37). Encara té un paper important que exercir en l'estructura burocràtica de la cort d'Ezequías, encara que lleugerament disminuït.

S'ha especulat molt de sobre si la tomba descoberta en els vessants de Silwan, que porta part d'un nom i el títol ˒ăšer ˓a l'habbāiı̄t, és la tomba a la qual es fa referència en Isa 22: 15-16. Certament, Avigad (1953; 1979) ho considera així, però falten proves. Si era la tomba de Sebna, llavors certament lleva l'agulló de les paraules d'Isaïes, perquè una vegada va contenir els ossos de l'amo i els de la seva serventa ( TSSI 1.24). Tot el que queda del nom del propietari és el final teofórico -. . . yhw -, un element que mai es troba en el nom de Shebna en la Bíblia. Per descomptat, és possible agregar l'element, i Aharoni ha suggerit ( AI , 53) que la inscripció d'Arad # 27 es reconstrueixi com-Ydnyhw bn Šbn [yhw]. . , -Però això és especulatiu. Es desconeix l'origen del nom i no existeix una arrel verbal šbn en l'hebreu bíblic.

Bibliografia

Avigad, N. 1953. L'epitafi d'un majordom real de Siloam Village. IEJ 3: 137-52.

—. 1979. Un grup de segells hebreus de la col·lecció Hecht. Pàgines. 119-26 en Festchsrift per a Reuben R. Hecht. Jerusalem.

—. 1986. Bullae hebreu de l'època de Jeremies: Restes d'un arxiu cremat. Jerusalem.

—. 1988. Segells i sellamientos hebreus i la seva importància per a la recerca bíblica. VTSup 40: 7-16.

Katzenstein, HJ 1960. The Royal Steward. IEJ 10: 149-54.

Lipinski, E. 1988. Escribes reals i estatals en l'antiga Jerusalem. VTSup 40: 157-64.

Mettinger, TND 1971. Funcionaris de l'Estat de Salomó. Lund.

Millard, AR 1982. Elogi dels escribes antics. BA 45: 143-53.

      TR HOBBS