Tetrarca

Significat de Tetrarca

(gr. tetrarjs o tetraárjs, «governador d'una quarta part»).

Originalment, l'administrador de la 4a part d'un cert territori. Filip de
Macedònia va introduir l'ús d'aquest terme a Tessàlia, en el s IV a. C. Més
tard, va passar a ser el títol d'un príncep, de menor quantia, que administrava
una regió petita. Els romans ho van usar amb aquest significat per a donar-l'hi a
els prínceps natius de l'Àsia Menor i de Síria, els territoris del qual no eren el
prou grans com per a rebre el nom de regnes. El NT esmenta
a 3 dirigents que ostentaven aquest títol: Herodes (Antipas; Mt. 14:1; Lc. 3:1,
19; Hch. 13:1), Felipe i Lisanias (Lc. 3:1).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TETRARCA

TETRARCA segons la Bíblia: Gr.: «príncep sobre un quart».
Aquest terme designava al principi a una persona que governava un quart d'un estat o d'una província. Filip de Macedònia va dividir Tessàlia en quatre tetrarquies.

Gr.: «príncep sobre un quart».
Aquest terme designava al principi a una persona que governava un quart d'un estat o d'una província. Filip de Macedònia va dividir Tessàlia en quatre tetrarquies.

Després el títol va ser aplicat a prínceps subalterns, encara que el territori no estigués dividit entre quatre prínceps. Els romans cridaven tetrarcas a un rang de prínceps inferior als reis i etnarcas.

El NT esmenta tres:
Herodes tetrarca de Galilea,
Felipe tetrarca d'Iturea i de Traconítide, i
Lisanias, tetrarca d'Abilinia (Lc. 3:1).

Augusto va donar el títol d'etnarca i la meitat del regne d'Herodes el Gran a Arquelao. L'altra meitat la va dividir en dues tetrarquies, que va assignar a Herodes Antipas i a Felipe (Ant. 17.11, 4; Guerres 2:6, 3).

A vegades es donava als tetrarcas el títol de rei, com a fórmula de cortesia (Mt. 14:1, cf. v. 9; Mr. 6.14).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TETRARCA