Teudas

Significat de Teudas

(gr. Theudás, tal vegada «reconeixement»; nom confirmat per inscripcions
gr.).

Capitost rebel esmentat per Gamaliel en el seu discurs davant el Sanedrín.
Pretenia «ser algú» i va aconseguir 400 seguidors, però va perir i el seu
moviment va fracassar. Gamaliel també va esmentar una 2a rebel·lió conduïda per
Judes, un galileu, «en els dies del cens» (Hch. 5.36, 37). Això va ocórrer
durant el procuradoratge de Coponio (6 d.C-c- 9/1 0 d. C.), tal com ho registra
Josefo. La rebel·lió de Teudas va haver d'haver estat anterior, perquè la de Judes
va ocórrer «després» (Hch. 5.37).

Però aquí sorgeix una dificultat, perquè Josefo es refereix a un tal Teudas que,
en els dies del procurador Fado (44 d.C-c 46? d. C.), pretenia ser profeta i
va conduir a una multitud cap al riu Jordà, al qual va prometre dividir en 2
parts. Els soldats que Fado va enviar contra ell van dispersar als seus seguidors i
van matar a Teudas. Però ocorre que Gamaliel va pronunciar el discurs registrat
per Lucas abans del 40 d. C. Els comentaristes estan dividits en el seu intent de
solucionar aquesta dificultat; alguns asseguren que Lucas va formular una declaració
errònia, i altres que Josefo va cometre l'equivocació. Però se sap que Josefo
es va equivocar algunes vegades en els seus registres històrics. En canvi, l'exactitud
de Lucas com a historiador ha estat confirmada pels recents descobriments
arqueològics. Per descomptat que existeix la possibilitat que hi hagi hagut 2
rebels amb el mateix nom a la Judea, perquè Josefo ens diu que va haver-hi varis
alçaments 1155 durant els últims anys d'Herodes el Gran i en èpoques
posteriors, sense donar els noms dels capitostos en cada cas.

Bib.: FJ-AJ xviii.1.1; FJ-GJ ii.8.1; FJ-AJ xx.5.1; xvii.10.4, 8.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TEUDAS

TEUDAS segons la Bíblia: Gamaliel, en dirigir-se al sanedrín (cap a l'any 32 d. C.), va esmentar un home anomenat Teudas, que va reunir quatre-cents homes a fi de mantenir les seves pretensions, i que va ser mort.

Gamaliel, en dirigir-se al sanedrín (cap a l'any 32 d. C.), va esmentar un home anomenat Teudas, que va reunir quatre-cents homes a fi de mantenir les seves pretensions, i que va ser mort.

El gran doctor fariseu va esmentar a continuació un altre cabdill rebel, Judes el galileu, que va morir miserablement (Hch. 5.36, 37). Aquest Judes ha estat identificat indiscutiblement amb Judes de Gamala en Gaulanitis, i a qui Josefo flama Julià el Gaulonita i també el Galileu (Ant. 18:1, 1; Guerres 2:8, 1).

El Teudas del qual parla Gamaliel va sorgir cap a l'any 6 d. C. No obstant això, Josefo relata la història d'un mag anomenat Teudas que, durant el govern del procurador Fado a la Judea (44-46 d. C.), es va fer passar per profeta, persuadint a molts perquè li seguissin, morint amb ells per ordre del procurador (Ant. 20:5, 1).

És evident que es tracta de dos personatges distints anomenats Teudas, que van viure a uns quaranta anys l'u de l'altre. L'esmentat per Gamaliel va ser un dels cabdills que van provocar sedicions en l'època d'Herodes el Gran.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TEUDAS