Tizite

TIZITE [ Heb tı̂ṣı̂ ( תִּיצִי) ]. Un adjectiu que s'usa per a descriure a un dels valents de David, Joha, germà de Jediael, fill de Shimri (1 Cròniques 11.45). Amb tota probabilitat, aquest adjectiu gentilico (veure GKC , 240 §86h) és una designació geogràfica i es refereix a un lloc a Transjordània. El gentilic apareix en el complement incomparable (1 Cròniques 11: 41b – 47) de la llista sinòptica més gran (2 Sam 23: 8-39 = 1 Cròniques 11: 10-41a) del personal militar que va donar suport a l'ascens de David a la reialesa a Israel. Dels vuit gentilics continguts en aquest breu suplement, es pot demostrar que quatre es troben a Transjordània (-el rubenita-, -l'asheratita- [ NEB"D'Astarot"], "l'aroerita" [NEB "d'Aroer"], i "el moabita") (1 Cròniques 11.42, 44, 46b), i dues sovint es col·loquen allí per esmenes textuals (així, "el Mahavita -d'1 Cròniques 11: 46a sovint es converteix en [Curtis Chronicles ICC , 194]- el mahanita -o- el mahanaimita -, és a dir, de Mahanaim, o- el meonita -, de Beth Meon; i- el mezobaíta -de RSV 1 Cròniques 11: 47b [ KJV "el mesobaíta"] es reemplaça comunament pel "zobatita", és a dir, "de Zoba" = NEB). Però els dos gentilics restants, "el mitnita" (1 Cròniques 11: 43b) i "el tizita" (1 Cròniques 11: 45b), s'han resistit a l'explicació i ubicació, malgrat les interessants variacions textuals en la tradició LXX del primer. (Codex Alexandrinus ho matthani;Vaticanus ho baithanei; Sinaiticus ho bethanei = -el betanita-) i d'aquest últim (Codex Vaticanus ho ieasei; Alexandrinus ho thōsaoi = -el thosaíta-).

      ROGER W. UITTI