Tob

Significat de Tob

(heb. Tôb, «bo [bondat]»).

Lloc en el qual es va refugiar Jefté quan els seus germanastres ho van expulsar de
la seva terra (Dj. 11:2, 3, 5). No ha estat identificat amb certesa. Apareix 1169
en la llista confeccionada per Tuthmosis III de les ciutats palestines
conquistades, com un lloc situat a Transjordània. Figura allí amb el
nom de Tby, i en les Cartes d'Amarna* com Tubu. Alguns tracten de
situar-la a l'orient del mont Hermón; uns altres la identifiquen amb et-Taiyibeth, a
64 km a l'est sud-est de la Mar de Galilea. El lloc anomenat Tob en l'AT sembla
ser el Tubías d'1 Mac. 5.13, els habitants anomenats del qual tubios apareixen
esmentats en 2 Mac. 12.17. Aquest segon passatge situa #aqueix lloc a 750
estadis (c 138 km) de Castor (Khisf §n), que hauria d'estar, inclusivament, al
orient d'Haurán (una altra variant textual diu «500 estadis»; és a dir, uns 91
km). La «ls-Tob» de 2 S. 10:6 s'hauria de traduir millor per «els homes de
Tob», perquè «Is» probablement és .îsh, «home». La BJ i la NBE tradueixen
aquest passatge per «del rei de Tob», i la DHH per «els homes d'Is-Tob». En
tot cas, aquest passatge d'algun mode també es refereix a la terra anomenada
Tob.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TOB

TOB segons la Bíblia: «bo».
Regió a l'est del Jordán, on va fugir Jefté en ser tirat de casa pels seus germans (Dj. 11:3-5).
Hanún, rei d'Amón, va provocar a David a ira, i va aconseguir soldats de Tob (2 S. 10:6).

«bo».
Regió a l'est del Jordán, on va fugir Jefté en ser tirat de casa pels seus germans (Dj. 11:3-5).
Hanún, rei d'Amón, va provocar a David a ira, i va aconseguir soldats de Tob (2 S. 10:6).

És probablement la regió de Galaad que en gr. rep el nom de Toubias (1 Mac. 5.13; cf. 2 Mac. 12.17). Identificació plausible: et-Taiyibeh, a 26 Km. al sud de Gadara (Mukeis, o Umm Keis).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TOB