Ensopegada

Significat d'Ensopegada

(heb. generalment mikshôl, «obstacle», «pedra d'ensopegada»; gr. próskomma,
«tropezadero», «ofensa», «obstacle», «impediment»; skándalon [d'on deriva
la nostra paraula «escàndol»], «parany», «temptació», «insinuació», «tot el
que ofèn»; literalment, «el que solta el ressort d'un parany»).

Tot el que indueixi a algú a ensopegar o caure, ja sigui literal (Lv. 19.14) o
figuradament, com s'usa en general el terme (Is. 57:14; Jer. 6.21; Ez.
3.20; 14:3-7). Entre les ensopegades espirituals que van sorgir en el camí de
Israel es trobaven l'or i la plata (Ez. 7.19) i la iniquitat de la seva
idolatria (cp 14:3). En el NT l'expressió sempre s'usa en sentit figurat.
Per exemple, la llibertat cristiana no havia d'usar-se com tropezadero per a els
cristians sense experiència (1 Co. 8:9). Crist va arribar a ser una «ensopegada» o
«pedra d'ensopegada» per als jueus que no van voler acceptar-ho com el Messies
(Ro. 9.32, 33; 1 Co. 1.23; 1 P. 2:8).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ENSOPEGADA

ENSOPEGADA segons la Bíblia: (Heb. «mikshol»; gr. «proskomma».)
Tot allò que, posat en el camí d'un altre, pugui fer-lo ensopegar i caure. Estava prohibit per la Llei, i tals coses havien de ser eliminades d'Israel (Lv. 19.14; Is. 57:14).

(Heb. «mikshol»; gr. «proskomma».)
Tot allò que, posat en el camí d'un altre, pugui fer-lo ensopegar i caure. Estava prohibit per la Llei, i tals coses havien de ser eliminades d'Israel (Lv. 19.14; Is. 57:14).

No obstant això, la seva pròpia iniquitat va venir a ser-los pedra d'ensopegada (Ez. 7.19; 14:3-7). A l'Església s'ha d'exercir cura, perquè res faci que un altre ensopegui (Ro. 14.13; 1 Co. 8:9).

Jehová dels exèrcits anava a ser un santuari per al residu creient, però seria pedra per a ensopegar, i per tropezadero per a caure, a les dues cases d'Israel (Is. 8.14; aquí el terme usat és «negeph», que defineix l'acte de l'ensopegada).

Quan el Senyor va estar sobre la terra va venir a ser aquesta pedra d'ensopegada als jueus, i continua sent-ho, a causa de la seva rebel incredulitat (Ro. 9.32, 33; 1 P. 2:8).

D'entre ells, els que reben l'evangeli vénen a ser cristians, i queden incorporats a l'Església. En relació amb això, el terme emprat és «skandalon», lit.: «el cep d'un parany» que, sent tocat, atrapa (Ro. 9.33; 11:9; 1 Co. 1.23; 1 P. 2:8).

Aquest mateix terme s'usa de l'ensopegada que Balaam va ensenyar a Balac a posar als israelites (Ap. 2.14); dels «escàndols», o llaços, que per la mateixa naturalesa de les coses en aquest món caigut, amenacen als sants en el seu caminar (Mt. 18:7; Lc. 17:1).

S'ha d'esmentar l'ocasió en què el Senyor va dir a Pedro que li «era «ensopegada», quan Pedro va intentar desviar al Senyor del seu camí d'obediència que havia de portar-lo a la creu (Mt. 16.23).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ENSOPEGADA