Entenimentada

Significat de Corda

En el NT s'empra el gr. sjoiníon tant per a una corda com per a una soga o
amarra (Jn. 2.15; Hch. 27:32). L'ús del vocable en l'AT es resumeix de la
següent manera:

1. Soga

(heb. jebel; Jos. 2.15; Dj. 15.13; Jer. 38:6). El terme s'usa amb
Freqüència en sentit figurat: les lligadures del Seol (2 S. 22:6), les cordes
d'aflicció (Job 36:8), les coyundas dels impius i les cordes de els
superbs (Sal. 129:4; 140:5), i les cordes de l'amor de Déu que atreuen a els
homes cap a ell (Us. 11:4). Altres termes són l'heb. agmôn, llaç de jonc
que usaven els pescadors; mêtâr, la corda per a l'arc i les que s'usaven
per a subjectar les botigues; qâw, l'usat en l'agrimensura (Ex. 35:18; 2 R.
21.13; Ez. 47:3; Job 38:5; etc.); {abôth (Dj. 15.13, 14).

2. Cordó.

Generalment tradueix l'heb. pathîl, «cordó [cordill, corda]» o «fil», que dóna
la idea d'un fil o unes cintes amb comptes que a vegades usaven les persones
al voltant de les nines (Gn. 38:18, 25), i possiblement amb el qual es lligava el
segell* de Judà i s'usava per a penjar-ho del coll. Cordons blaus unien el
pectoral amb els seus anells a l'efod del summe sacerdot, i la placa d'or a la
mitra o turbant (Ex. 28:14, 22, 24, 28, 37; 39:21, 31; etc.). També pathîl
és el cordó blau que el poble havia de cosir en les franges* dels seus vestits
per a recordar-los el seu deure d'obediència a Déu (Nm. 15.38, 39). També 285
podia ser una soga o un fil per a mesurar (2 S. 8:2; Is. 34:17; Ez. 40:3; etc.).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CORDA