Tro

Significat de Tro

(heb. generalment qôl, «so», «soroll», «tro»; ra{am, «tro»; gr.
bronte, «tro»).

El soroll que produeix un raig o un llampec. Una tempesta acompanyada per
negres núvols, llampecs, pluja abundant i a vegades calamarsa, era un
esdeveniment excepcional en l'estació seca de Palestina (Pr. 26:1). Per
això, quan es va produir una tempesta en plena època de les collites en resposta
a l'oració de Samuel, se'l va considerar una evidència del gran disgust de Déu
(1 S. 12.17, 18). Incidents com éste i la presència del Senyor en el cim del
Sinaí (Ex. 19.16), van induir als israelites a associar amb el tro la
majestat o la ira de Déu (2 S. 22.14,15; Job 37:2-5). A conseqüència de la seva
caràcter violent, 2 deixebles de Jesús -Juan i Jacobo- van rebre el sobrenom de
«fills del tro» (Mt. 3.17). Vegeu Any.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TRO

TRO segons la Bíblia: Va intensificar l'horror de la setena plaga d'Egipte (Ex. 9.23).
El tro era molt infreqüent en Palestina durant l'estació seca; el que es va sentir després de l'oració de Samuel va ser un senyal (1 S. 12.17).

Va intensificar l'horror de la setena plaga d'Egipte (Ex. 9.23).
El tro era molt infreqüent en Palestina durant l'estació seca; el que es va sentir després de l'oració de Samuel va ser un senyal (1 S. 12.17).

En heb. és «kol», «veu», «so». Els profetes fan d'ell a vegades el símbol de la veu de Jehová (Jb. 37:2-5; 40:4; Sal. 29:3-9; Jb. 28:26).

Va acompanyar a la manifestació aterridora de la presència de Déu a Sinaí (Éx. 19.16; cf. Ap. 4:5); simbolitza també el judici diví (1 S. 2.10; 2 S. 22.14,15; Sal. 77:18).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TRO