Vés-ho

Significat de Vel

En sentit genèric, alguna cosa que cobreix, que embolica; altres vegades, una cortina.
En la Bíblia és traducció del: 1. Heb. mitpajath, «capa», tal vegada un xal
llarg que s'usava sobre la túnica (ls. 3.22, «xals», DHH, BJ, NBE, RVR 1977;
Rt. 3.15, «mantell», RVR). Aquest terme figura en la llista de les peces
elegants que usaven algunes dones de Palestina. Els Rotllos de la Mar Morta
ometen la paraula. 2. Heb. plural re{âlôth, potser vels llargs i solts, més
delicats i costosos que els d'ús diari (Is. 3.19). 3. Heb. tsâ{îf (Gn.
24:64, 65). 4. Heb. massêkâh o mesukkâh (ls. 25:7; 28:20; Ez. 28:13). 5. Heb.
plural mispâhôth, «vels» màgics, aparentment per als qui venien a
consultar a les falses profetitzes, les que practicaven invents enganyosos sobre
les ànimes innocents en l'antic Israel (Ez. 13.18, 21). 6. Heb. tsammâh,
adorn transparent (Cnt. 4:1-3; 6:7). 7. Heb. râdîd (Cnt. 5:7; Is. 3.27).
Fins aquí els vels es refereixen majorment a les que usaven les dones de la
antiguitat. No obstant això, d'acord amb les representacions pictòriques, les
dones d'aquell temps no es cobrien el rostre amb un vel com les musulmanes
de l'actualitat. Famós és el text de Pablo que aconsella a les dones a
usar el cabell com a «vel» (gr. peribólaion; 1 Co. 11:1-16, LPD), una forma de
demostrar respecte per la seva persona i per Déu. D'acord amb el costum de la
època, les dames romanes o gregues quan estaven en públic es cobrien la
cap amb un vel o un xal, o amb un extrem de les seves vestidures. Però les
esclaves i les dones de classe inferior sortien amb el cap descobert. 8.
Heb. masweh i gr. kálumma, el vel de la lletra material (Ex. 34:33-35; 2 Co.
3.12-18).

Per a separar el lloc sant del santíssim (Ex. 26:31-35) hi havia un «vel» (heb.
pârôketh o pârôketh ha-mâsâh; gr. katapétasma; la que separava l'atri del
lloc sant es denominava simplement mâsâk). Era de color blau, porpra i
escarlata (v 31), i amb figures de querubins que representaven als àngels
que envolten el tron de Déu. Aquesta cortina de l'antic tabernacle, i més tard
la del temple, ocultaven la presència de Déu del sacerdot que oferia cada
dia de l'any la sang dels sacrificis i l'encens sobre l'altar d'or
(Lv. 4:6). Això era el més a prop que algú es podia aproximar a la divina
Presència, excepte en el Dia de l'Expiació (16:2, 12, 15, 16; cf 21.21-23).
A causa de la seva proximitat amb l'arca del testimoniatge, a vegades se li donava el nom
de «vel del testimoniatge» (24:3), o «el vel que està davant del testimoniatge»
(Ex. 27:21). Quan se l'emportava d'un lloc a un altre, s'embolicava l'arca amb
ell (Nm. 4:5). En el moment que Crist va morir, el vel que corresponia a éste
en el temple d'Herodes es va esquinçar de dalt a baix (Mt. 27:51; etc.). Com en la
LXX el vel que separava els 2 compartiments de l'antic santuari
(katapétasma) també s'aplicava a la cortina que feia de porta del
tabernacle, llavors va sorgir l'expressió «segon vés-ho» (He. 9:3) per a
referir-se al de l'interior. En He. 10.20 es parla de l'ascensió de nostre
Senyor al cel en semblança humana com la consagració d'un «camí nou i
visc… a través del vel, això és, la seva carn», per mitjà del qual podem
acostem a la Presència divina «amb cor sincer, en plena certitud de
fe» (vs 20, 22). L'esperança del cristià, declara en un altre lloc l'apòstol,
«penetra fins dins del vel, on Jesús va entrar per nosaltres com a precursor»
(6.19, 20). Vegin-se Expiació, Dia de la; Sacrificis i Ofrenes.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: VEL

VEL segons la Bíblia: A més de les al·lusions als vels que portaven les dones (costum molt estès per Orient) i de la instrucció bíblica a les dones a cobrir-se el cap en oració, el vel s'usa simbòlicament en les Escriptures d'allò que amaga la glòria de Déu.

A més de les al·lusions als vels que portaven les dones (costum molt estès per Orient) i de la instrucció bíblica a les dones a cobrir-se el cap en oració, el vel s'usa simbòlicament en les Escriptures d'allò que amaga la glòria de Déu.

Així va anar literalment quan Moisès va descendir de la muntanya; el seu rostre resplendia a causa de la glòria que havia vist, i el poble no podia suportar aquesta resplendor; per això, va cobrir el seu rostre amb un vel.

Aquest vel roman sobre els cors dels jueus en l'actualitat quan llegeixen la Llei (Éx. 34:33-35; cf. 2 Co. 3.15). No poden veure la glòria de la qual la Llei donava el tipus; però al seu degut temps Déu llevarà el vel, i veuran a Crist sota les ombres de la Llei, i rebran llavors a Aquell a qui ara rebutgen.

En contrast amb aquella ministración, en la qual la glòria havia de ser vetllada a causa de la incapacitat d'Israel de contemplar-la, els cristians poden ara contemplar la glòria del Senyor, el rostre del qual està sense vel, i ser canviats en la mateixa imatge de glòria en glòria, com per l'Esperit del Senyor (2 Co. 3.13-18).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: VEL