Vida

Significat de Vida

(heb. jayyîm [del verb jâyâh, «viure»]; gr. zÇe, bíos).

El fenomen de la vida, en la Bíblia, es presenta com un tot unitari, sense
que hi hagi distinció entre la vida física, intel·lectual o espiritual. Cap
destacar que, sempre dins d'aquest concepte, zÇe; es refereix a la vida en la seva
aspecte biològic, i bíos a la vida en sentit moral o ètic (gènere de
vida). Però així i tot, la vida en l'home se dóna com un tot i més bé li la
descriu gràficament en comptes de conceptualitzar-la amb rigor teòric. Així es
parla de l'alè i de la sang com a manifestacions de la vida (Gn. 2:7;
Lv.17.11); vida que es concreta amb les imatges de l'aigua i de la llum (Gn. 2:5;
Is. 58:8). Déu és el Vivent per excel·lència, la font de la vida (Ez.
17.19; 33:11; Dt. 33:15). La distància que existeix entre Déu i la vida creada
la cobreix l'Esperit (heb. Rúaj; gr. Pnéuma); tot quant porta vida en el
cosmos la té en virtut del Rúaj de Déu (Sal. 104:30).

El concepte cristià de vida sosté que Crist, el prototip de la vida
veritable (1Co. 15.23), és la font de la mateixa (1 Co. 15.45; Jn. 14:6). En
Crist és on s'opera per a la humanitat l'autèntic viure davant Déu, la
veritable direcció religiosa de la vida. Aquesta vida cristiana és una
penetració de vida en totes les esferes de l'ésser humà: una nova creació que
dóna impuls de nou a tota una altra classe de vida (2 Co. 5.17; Gá. 2.20). Sobre el
futur de la vida gravita l'esperança cristiana (Tu. 1:2; 3:7); vida eterna
que vencerà a la mort* gràcies a que Crist, Déu, és la vida i la
resurrecció (Jn. 11.25), la vida i la immortalitat (He. 7.16; Ap. 20.14).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: VIDA

VIDA segons la Bíblia: Vida és allò per què un ser creat gaudeix del lloc en el qual el Creador l'ha posat. Déu va bufar en el nas de l'home encoratjo de vida, «i va ser l'home un ser vivent» (Gn. 2:7).

Vida és allò per què un ser creat gaudeix del lloc en el qual el Creador l'ha posat. Déu va bufar en el nas de l'home encoratjo de vida, «i va ser l'home un ser vivent» (Gn. 2:7).

En entrar el pecat, l'home perd el dret a aquesta vida, i Déu la reclama, dient: «Certament demandaré la sang de les vostres vides; de mà de tot animal la demandaré, i de mà de l'home; de mà de l'home el seu germà demandaré la vida de l'home» (Gn. 9:5) En això s'institueix la pena capital per l'assassinat, mai abrogada o alterada.

En les Escriptures es reconeix la diferència entre la «vida» en un sentit moral i l'«existència». Això es veu en aquest passatge: «Qui és l'home que desitja vida, que desitja molts dies per a veure el bé?» (Sal. 34:12).

Aquí es veu a l'home desitjant vida, desitjant gaudir-la. Això respon a l'objecció dels quals intenten negar el càstig etern, afirmant que «viure per sempre» només s'afirma dels creients, com en Jn. 6.51, 58.

Això és cert, però molts altres passatges de les Escriptures demostren que els malvats tindran existència eterna.

L'home, en el seu estat natural, és considerat moralment mort en pecats, i necessitant ser vivificat pel poder de Déu; o com vivint en pecats, i necessitant acceptar la mort a fi de poder viure en Crist (cf. Ef. 2:1; Ro. 6:2, 11).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: VIDA