L'endimoniat de Gerasa

1Després van arribar a l’altra banda del llac, al territori dels gerasencs.

2Així que Jesús saltà de la barca, l’anà a trobar un home posseït d’un esperit maligne, que venia de les coves sepulcrals,

3el lloc on vivia. Ningú no era capaç de lligar-lo ni tan sols amb una cadena,

4perquè moltes vegades havia trencat les cadenes i havia trossejat els grillons amb què l’havien volgut lligar. Ningú no tenia prou força per a dominar-lo.

5Contínuament, de nit i de dia, anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i donant-se cops amb pedres.

6Quan l’home veié Jesús de lluny estant, corregué, es prosternà davant d’ell

7i digué cridant amb veu forta: —Per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et conjuro per Déu que no em turmentis!

8És que Jesús li havia dit: «Esperit maligne, surt d’aquest home!»

9Jesús li pregunta: —Quin és el teu nom? Ell li respon: —El meu nom és “Legió”, perquè som molts.

10I demanava a Jesús amb insistència que no el tragués fora d’aquell territori.

11Hi havia allà pasturant vora la muntanya un gran ramat de porcs.

12Llavors els esperits malignes van fer a Jesús aquesta súplica: —Envia’ns als porcs, que hi entrarem.

13Jesús els ho permeté. I tan bon punt els esperits malignes van sortir de l’home i entraren als porcs, el ramat es va tirar al llac pel precipici; els porcs, que eren uns dos mil, es van ofegar dintre l’aigua.

14Els porquers van fugir i escamparen la notícia per la ciutat i per la rodalia, i la gent sortí a veure què havia passat.

15S’acostaren fins on era Jesús i veieren l’endimoniat que havia estat posseït per la legió, assegut, vestit i amb el seny recobrat, i es van espantar molt.

16Els qui ho havien vist els explicaren què havia passat a l’endimoniat i l’episodi dels porcs.

17Llavors es posaren a suplicar a Jesús que se n’anés del seu territori.

18Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li suplicava que el volgués amb ell.

19Però Jesús no li ho va permetre, i li digué: —Ves a casa teva, amb els teus, i anuncia’ls tot el que el Senyor t’ha fet i com s’ha compadit de tu.

20Aquell home se n’anà i pregonava per la Decàpolis tot el que Jesús li havia fet, i tothom en quedava astorat.

28Després Jesús va arribar a l’altra banda del llac, al territori dels gadarencs, i l’anaren a trobar dos endimoniats que venien de les coves sepulcrals; eren tan perillosos que ningú no s’aventurava a passar per aquell camí.

29Els endimoniats es posaren a cridar: —Per què et fiques amb nosaltres, Fill de Déu? ¿Has vingut aquí a turmentar-nos abans d’hora?

30Un tros lluny, hi pasturava un gran ramat de porcs.

31Els dimonis suplicaven a Jesús: —Si ens treus fora, envia’ns al ramat de porcs.

32Ell els digué: —Aneu-hi. Els dimonis van sortir i se n’anaren als porcs. Llavors tot el ramat es va tirar al llac pel precipici, i van morir ofegats dintre l’aigua.

33Els porquers van fugir i, arribats a la ciutat, escamparen la notícia de tot el que havia passat i el cas dels endimoniats.

34Aleshores tota la ciutat va sortir a trobar Jesús i li suplicaren que abandonés el seu territori.

26Van tocar terra a la regió dels gerasencs, que es troba enfront de Galilea.

27Així que Jesús desembarcà, l’anà a trobar un home de la ciutat posseït per dimonis. Feia molt de temps que anava sense vestit i no vivia en cap casa, sinó a les coves sepulcrals.

28Quan veié Jesús, es posà a cridar, es prosternà davant d’ell i digué amb veu forta: —Per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et prego que no em turmentis!

29És que Jesús manava a l’esperit maligne que sortís d’aquell home. Moltes vegades l’esperit se n’havia apoderat, i encara que el lliguessin amb cadenes i grillons, ell els trencava, i el dimoni se l’enduia cap als llocs despoblats.

30Jesús li preguntà: —Quin és el teu nom? Ell respongué: —Legió. Perquè havien entrat en ell molts dimonis.

31I demanaven a Jesús que no els manés d’anar-se’n als abismes.

32Hi havia allà un gran ramat de porcs pasturant a la muntanya, i ells van suplicar a Jesús que els permetés d’entrar-hi. Jesús els ho permeté.

33Tan bon punt els dimonis van sortir de l’home i entraren als porcs, el ramat es va tirar al llac pel precipici i es va ofegar.

34Els porquers, en veure el que havia passat, van fugir i escamparen la notícia per la ciutat i per la rodalia.

35La gent sortí a veure què havia passat. Anaren a trobar Jesús i veieren l’home de qui havien sortit els dimonis assegut als seus peus, vestit i amb el seny recobrat, i es van espantar molt.

36Els qui ho havien vist els explicaren com l’endimoniat havia estat guarit.

37Llavors tota la gent del territori dels gerasencs demanà a Jesús que se n’anés d’allí, perquè els dominava una gran por. Ell pujà en una barca i se’n tornà.

38L’home de qui havien sortit els dimonis li pregava que el volgués amb ell, però Jesús el va fer marxar dient:

39—Torna a casa teva i explica el que Déu t’ha fet. Ell se n’anà per tota la ciutat proclamant el que li havia fet Jesús.