La curació del paralític

1Llavors Jesús pujà en una barca, va passar a l’altra riba i anà al seu poble.

2Allà li dugueren un paralític ajagut en una llitera. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir al paralític: —Coratge, fill, et són perdonats els pecats.

3Hi havia allà uns mestres de la Llei que es deien dintre seu: «Aquest blasfema.»

4Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els replicà: —Per què penseu amb dolenteria en el vostre cor?

5Què és més fàcil, dir: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir: “Aixeca’t i camina”?

6Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra. Llavors diu al paralític: —Aixeca’t, pren la llitera i ves-te’n a casa.

7Ell s’aixecà i se’n va anar cap a casa seva.

8La gent, en veure-ho, sentí un gran respecte, i glorificava Déu que havia donat als homes un poder tan gran.

1Al cap d’uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa,

2i s’hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula.

3Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític, que portaven entre quatre.

4Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l’indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític.

5Jesús, en veure la fe d’aquella gent, diu al paralític: —Fill, et són perdonats els pecats.

6Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que en el seu cor pensaven:

7«Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»

8A l’instant, Jesús, que coneixia que pensaven així, els digué: —Per què penseu això en el vostre cor?

9Què és més fàcil, dir al paralític: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir-li: “Aixeca’t, pren la llitera i camina”?

10Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra. Llavors diu al paralític:

11—T’ho mano: aixeca’t, pren la llitera i ves-te’n a casa.

12Ell s’aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren astorats i donaven glòria a Déu. Deien: —No havíem vist mai res de semblant.

17Un dia Jesús ensenyava. Uns fariseus i uns doctors de la Llei, vinguts de tots els pobles de Galilea i Judea, i de Jerusalem, eren allà asseguts. Jesús, pel poder del Senyor, guaria els malalts.

18Llavors es presentaren uns homes que duien en una llitera un paralític, i buscaven d’entrar-lo i posar-lo davant d’ell;

19però, com que amb tanta gent no sabien per on entrar-lo, pujaren a la teulada, alçaren algunes teules i van baixar aquell home amb llitera i tot, i el deixaren al mig, davant de Jesús.

20Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir: —Home! Els teus pecats et són perdonats.

21Els mestres de la Llei i els fariseus començaren a pensar: «Qui és aquest que diu blasfèmies? Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»

22Jesús, que coneixia els seus pensaments, els replicà: —Què és això que penseu en el vostre cor?

23Què és més fàcil, dir: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir: “Aixeca’t i camina”?

24Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té poder aquí a la terra de perdonar els pecats. Llavors digué al paralític: —T’ho mano: aixeca’t, pren la llitera i ves-te’n a casa.

25A l’instant, ell s’aixecà davant d’ells, prengué la llitera on jeia i se’n va anar cap a casa seva donant glòria a Déu.

26Tots quedaren esbalaïts i donaven glòria a Déu. Plens de respecte, deien: —Avui hem vist coses extraordinàries.